diumenge, 27 de març del 2011

Salva'm

Des d'on em puguis escoltar.
Dóna'm la teva mà.
La necessito per seguir.
Per seguir, caminant.
És temps de reflexions
i de pensar que qualsevol dia,
la pluja, 
pot arribar.
Salva'm si et vols arriscar,
a creuar fronteres que potser,
no tenen cap final.
De la meva por.
La foscor, 
mai m'ha agradat.
Tornar a ser els que érem,
no tornarà a passar.
Tant fàcil com això,
el millor moment del dia
per mi s'ha convertit,
en el sempre et puc somiar.
Que ningú pugui dir
que no t'ho he demanat.
Salva'm del meu destí 
per així,
seguir vivint
amb tu,
la màgia que m'has donat.







Sobren les paraules

No parlis en aquest moment.
No esborris la màgia 
que viatja pel nostre temps.
Tanca els ulls i vola.
Planeja al meu voltant,
buscant recer de tempesta.
Deixat endur pel meu alè
embolcallat en brisa.
Tot traient-te la camisa,
tocaré tota la teva història
i embriagada de dolcesa,
moriré ofegada.


El que costa d'esborrar...

Rosa despullada de vergonya i dolor,
quan ha perdut la fragància,
que habitava en el seu cos.
Les llàgrimes que li cauen
són els pètals de la flor,
que arrossegada per terra,
s'oblida de tothom.
Cada espina se li clava
en el més profund del seu cor
i la sang brolla d'ella,
té color d'odi mort.
La por s'apodera d'ella
quan algú li parla d'amor,
doncs la rosa despullada,
no vol sentir mai més dolor.
I es desfulla sense pressa,
esperant amb delit,
el dia que algú la toqui
i li torni l'esperit.