dilluns, 22 d’agost del 2011

Marta

Sempre he sentit dir
que en el pot petit 
hi ha la bona confitura,
i sempre queda afegir,
que també en petites dosis,
es ven el verí.
La que sempre dubta per on caminar.
I de tant en tant es menja el mon,
però molt de tant en tant.
Ara ja no recordo el moment 
en el que vaig començar.
La que respira com tothom
i estima com ningú.
Perdoneu,
aquesta,
és la meva visió, 
segur.
Qui em coneix sap que sóc clara.
La mentida en mi hi cap poc.
Alguna en dic.
El viure te les fa dir.
Espero que no us molesteu,
si no us desvetllo res que no sabeu.
Encara que no hi ha misteris
més enllà del que us penseu,
sempre hi ha petites dosis
que no es poden explicar.
La màgia,
s'ha de saber dosificar.
No la meva,
sinó la que em vaig trobant.