dimecres, 30 de juny del 2010

Jocs perillosos

A que juguem aquesta nit?
Al que està bé o ens seguim mentint?
Tu que és el que vols?
El meu sexe o el que viu dins el meu cor?
Que busques en aquest joc prohibit?
La lleialtat o el teu desig?
Quan és juga no és pensa
quan és pensa no s'imagina
quan no s'imagina no és crea.
Més quan es crea s'estima.


dilluns, 28 de juny del 2010

Sincerament sinceritat

Quan em miro en el mirall
potser el que veig
no és un reflex gaire clar.
Distorsionada per l'ocasió
es prefereix disfressar
abans d'afrontar la realitat
amb fermesa i decisió.
Sinceritat:
falta d'acció.
Per que em costa tant dir
el que és fàcil de fer
i ningú vol sentir?
Potser serà 
pel meu sentit humà,
que em fa perdre el poc instint
en moments de necessitat.
La mentida sols enganya al que la diu.
La veritat sols ensenya al que la sap.







dimarts, 22 de juny del 2010

Per al meu pare

De petits tenim un pensament:
fer-nos grans.
De grans tenim molts pensaments,
de quan érem petits.
Poc a poc
el temps construeix el que som
i oblida el que hauríem pogut ser.
No vaga la pena pensar 
si vam perdre una oportunitat,
doncs el caminar
ensenya a córrer
igual que viure ensenya a lluitar.
Tu no ho has pogut fer millor.
Amb el teu saber fer ens has ensenyat
que el dia a dia es fa pam a pam,
i el millor de tot 
és que nosaltres l'hem pogut fet plegats.
Voldria que el temps s'aturés
i m'ensenyessis cada instant,
no vull perdre cap moment...
guardar-lo en el record 
serà el nostre tresor més gran.







diumenge, 20 de juny del 2010

Pressa

I tinc tan poc temps
per a dir-te el que sento...
el ja és massa curt
el demà és massa llarg;
sentir-te és un instant,
el dir-te un segon
el besar-te eternitat.
Si el cor és savi
per que em menteix
i em deixa seguir
pel camí equivocat?
Potser no és ell el que menteix...
soc jo qui no li vol fer cas
i s'entossudeix en no escoltar.
Serà això,
que un bon destí no repeteix
i jo no el vull perdre cap oportunitat.
La vida és un carret de fil
que comença amb molta corda
i s'acaba en un trosset petit.
Llavors no en tallem cap bocí,
tots son necessaris 
per que el puzle de la vida
tingui tot el sentit.



divendres, 18 de juny del 2010

En essència

Roman quiet.
No respiris.
Ni escoltis.
Ni somriguis.
Ni pensis.
Ni escriguis.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.
Aquell que per molt temps que passi no caduca
i sempre té el gust dolç de la fruita que madura.
No esperis res a canvi...
i ofereix-te tal com ets.
Potser demà serà tard
i avui massa aviat,
per saber si respirar
és un encert o el teu parany.
Recorda que somriure és de franc.
Viure potser et costa una mica més car.
Però val la pena sempre lluitar
si amb això vivim ideals.
Roman quiet,
no respiris.
A ulls clucs sabràs distingir el meu flaire.
Aquell que alimenta l'esperit
i que per sempre viu en l'aire.




dimecres, 16 de juny del 2010

1,2,3...el meu decàleg

1. El començament mai és fàcil.
2. El sentiment no acompanya.
3. L'instint t'abandona.
4. Multiplica per dos...el que et trenca l'ànima.
5. Sempre serà l'equador.
6. Quasi el notable.
7. Un número de màgia.
8. Les ulleres del diable.
9. La perfecció sostenible.
10. L'excel·lència permissiva 
del que acostuma a no tenir mai cap defecte.





dimarts, 15 de juny del 2010

El tinc tot...

Conec l'amo del temps i m'ha dit,
que te'n guarda un bon pessic
si el vols compartir amb mi.
Si tens paciència
i dedicació,
trobaràs en un racó
el somriure del meu cor,
ple d'estranyes sensacions
com les de quan eres petit.
Ningú a fet un pacte
amb el senyor que porta el sac,
ni amb la rateta presumida
que a la cua porta el llaç.
Els tres porquets són amics del llop
i la ventafocs no te príncep,
si no amant.
Conec l'amo del temps i m'ha dit,
que et creix el cos
i no l'esperit,
cada cop que et vas fent gran.
Potser li hauríem de fer cas
tancar els ulls i decidir,
que el temps s'ha d'aprofitar
abans de que arribi la fi
i deixem de respirar.


dilluns, 14 de juny del 2010

Eclipsi

La lluna i el sol 
avui fan l'amor
i l'eclipsi del seu cor
en el cel es reflecteix.
Per uns moments 
el sol l'estima
i tot es queda fosc:
la lluna es difumina
i amb oportunitat divina
el posseïx fins que li arriba la mort.
El seu petó sols dura un instant,
el temps es para 
i els deixa estimar...
És la màgia de la nit
en el dia transportat.
L'eclipsi és el fruit
d'amor inoportú,
de dos antagonistes
que viuen el minut
que la vida els ha donat.









dissabte, 12 de juny del 2010

Sex bomb

De totes totes
amb el cabell engominat,
els malucs en moviment 
i el cervell empanat...
però que més dona
si jo avui vull resultats....
Sex bomb
marca el ritme del teu cos,
vestit de dolç pecat
que fa dies que no he provat,
els teus llavis de deliri
em converteixen en monstre afamat,
que devora sense pietat
el que li deixen mossegar.
I com no....
quan arribes dins del bar...
amb una sola mirada
et creix la corona al cap.
Visualitzes la situació
i contemples amb èxtasi recurrent
que potser el que pensaves
ja tots ho sabem...
Que el sex bomb s'ha quedat petit
en un racó de la meva ment
pensant en el temps perdut
amb cabells engominats
i malucs en moviment.



divendres, 11 de juny del 2010

Odio recordar el que vull oblidar...

No et vull tornar a sentir la veu,
ni l'olor de la teva pell,
ni saber que penses en mi
quan ja ningú es fixa en tu
i la història ja escriu el fi.
Odio recordar
el que vull oblidar.
No et vull tornar a tenir
si he de tornar a patir
el no tenir-te al meu costat.
No vull semblar ridícula
d'amor no és mor ningú,
més la vida ens ensenya
que sovint estimar,
ens despista el batec de cor
per la neurona del pensar
que es dins del nostre cap.
Sí, deixem-ho així.
Jo et deixo a tu 
i tu em perds a mi.
Quina realitat més cruel
el saber qui deixa a qui.
En l'art d'estimar
la ira és el sentit
que convida a l'esperit
sempre a entrar en acció,
quan no ens queda altra opció.
Odio recordar 
el que vull oblidar
si ets el tu,
amb qui no vull tornar a pensar.







dijous, 10 de juny del 2010

Oblidar....sentiment o necessitat?

Oblidar és paraula fàcil
el sentiment és complicat;
és la cara d'una moneda
que de la creu no es pot separar.
L'instint de l'espècie humana
el guió que mai s'hauria d'haver escrit,
el títol de la pel·lícula
que et recorda el que has patit.
El que vol i dol
el que mira i tanca els ulls;
el que pensa i recorda
que oblidar és la ganyota
que li podem fer al destí.
Els nens tenen la saviesa
de saber jugar a l'oblit;
els gran amb idiotesa
no ho hem sabut dirigir.
Si oblidar és esborrar
prefereixo recordar
que els trossets de la meva vida
sempre seran per a mi.







dilluns, 7 de juny del 2010

Amb dos paraules: TU

Recorda'm quan el meu tu 
marxi de la teva boca.
Potser algun dia seré
l'aigua de la teva set,
o l'amor que t'alimenti l'ànima.
El silenci de la que escolta
i el mocador de la teva llàgrima.
El consol del teu dolor
quan perdis la paraula
i no sigui jo el tu
que et surti de la boca.
El caramel que no embafa
i et deixa sempre bon gust.
Ser el desig i no el disgust,
ser el teu tu de per vida
sense guanyar-te en cap concurs.
Recorda'm quan el meu tu
marxi de la teva boca,
potser, qui sap, 
el podré tornar a pintar
amb el color del que s'estima.





dijous, 3 de juny del 2010

La rosa dels vents


El nord m'ha dit
que vol viure al sud
per no patir més fred
i no tenir que agafar cap tren
que viatgi fins a tu.
El sud m'ha dit
que vol viure al nord,
quin enrenou
si cadascú viatja amb mi
serà difícil d'arribar on seràs tu.
L'est ha pensat
que de tant viatjar
ja s'ha cansat,
i es vol quedar on siguis tu
per descansar.
Potser l'oest serà neutral
i no vindrà
ni al nord,
ni al sud,
ni al est,
ni amb mi
ni amb tu.
I jo em quedaré
on bufi el meu vent
i em dugui somrient
a complir tots els meus somnis
abans del l'últim alè.







dimecres, 2 de juny del 2010

El temps que millor cura...és el que no perdura


Ara ja no és hora 
de seguir pensant amb tu.
Millor deixar-ho així.
Amb els ulls oberts
i el cor tancat.
Amb la ment callada 
per no fer-nos mal
i el somriure trist
per anar tirant.
Per complir l'expedient
i anar aprovant.
Les matrícules d'honor 
sols les dona el cor
a qui estima de veritat. 
Ara ja no és hora
de plorar pel que vols
i mai ha estat.
Sempre d'esquenes hem sentit
que l'amor segueix vivint
de les restes del desig.
Però nosaltres seguim igual
a pesar del que va passar
demanant al nostre cor
que desperti d'aquest malson
i comenci a bategar.