divendres, 26 de febrer del 2010

Superació personal

D'acord... no és tan difícil somriure, el difícil es fer riure. Fer sentir que no ets el centre d'atenció i que els altres, ni que sigui amb la seva olor, et poden aportar milions de sensacions que potser ni sabies que existien. El que és difícil és acceptar-se i valorar el que els demés accepten de tu. No vulguem agradar si no ens agradem a nosaltres mateixos. Tot és millor com més senzill es fa i a vegades viure ja es prou complicat.
Somriu, viu i sigues lliure.
Podria donar la meva vida
a canvi d'un dels teus sospirs.
La meva sang canviaria,
si tu fossis completament feliç. 
Compraria el cel
i el posaria als teus peus, 
per sentir ni que fos una vegada
el meu nom dolç com la mel.
Per tot arreu cridaria
fins quedar-me sens veu,
que a la lluna jo aniria 
i et portaria una pluja d'estels
si aquest fos el teu desig.
I que més puc afegir?
Si quan estic bevent de tu
tan sols sóc capaç de dir,
que per entrar al cel no es necessari morir. 

dijous, 25 de febrer del 2010

Tot té un inici....

Aquest bloc no sols és per a mi és per a qui el necessiti fer servir. Tot el que s'escrigui és meu però pot ser teu i regalar-li a algú.
Trossets del que penso son idees que pensem tots però no tots sabem com dir-les i a mi m'agradaria fer-ho més fàcil. Hi ha vegades que necessitem dir coses i no sabem com fer-ho...i on trobar-ho.
Potser aquí trobaràs el que busques i si no també m'ho pots demanar....
Tot té un inici....
Aquest és el meu.