dissabte, 9 d’octubre del 2010

Alzheimer

Avui m'he mirat al mirall,
i no em conec.
Serà que el meu jo s'ha perdut,
entre el laberint del pensament.
La casa,
és tota estranya.
Segur que jo he viscut aquí?
Les mans no em caminen,
ni els peus abracen...
perdó,
potser no era així.
Ja no sé que és riure,
ni estimar.
De tant en tant, 
però,
recordo la meva mare
com em donava la mà,
per portar-me a passejar.
La ment s'ha tornat fosca,
i ja no la sé il·luminar.
La por m'acompanya,
cada instant d'aquest camí,
doncs,
per molt que ho intento,
i jo no vull cedir,
el record és el que em mata
quan no recordo ni com em dic.