dijous, 14 d’octubre del 2010

Per art de màgia

Sóc el teu desig sense complir,
l'amor que tens a flor de pell,
la que viu amb l'enemic,
sense haver pogut gaudir d'ell.
Sóc el saber el que vols
i que encara no has pogut tenir.
Sóc la gota de rosada,
que marxa de matinada
quan el sol comença a sortir.
Sóc el petó disfressat,
al que vols prendre l'esperit
i no es deixa mai atrapar. 
La que té por de conèixer-te,
i enamorar-se de tu.
No sé si donar aquest pas.
Per por, que un trosset del meu cor,
quedi partit per la meitat.
Sóc la que busca sortides,
enmig de carrers tallats.
La que sempre s'equivoca,
quan l'amor obre la boca,
per dir-te la veritat.
I potser un dia serà,
qui sap,
per art de màgia el teu millor truc.
Sóc la que apareix,
i desapareix,
la que viu al teu costat,
i que sense fer gaire soroll
la teva ànima a comprat.