dimarts, 6 de setembre del 2011

Ja ho he decidit

Ja estic farta de lluitar,
contra el voler i el poder.
Sempre planifico allò que en diuen temps
i mai sé quin és per mi
i quin,
sols he de mirar a través...
A través de la distància 
d'allò que no m'està permès.
Necessito el teu indult
que em faci lliure l'ànima
i em tregui les manilles
que em manté lligada a tu.
Buscant la clau m'he adonat
que potser,
no em vull lliurar del meu futur.
Els bons descobriments 
s'han d'assaborir 
amb tots els sentiments.
Amb tu em vull quedar.
Ja ho he decidit.
Tu podràs dir que no.
Que m'importa,
et demostraré el que sé fer.
Ningú és mor per mi,
ho sé.
Però quanta gent demostra 
el que per tu sent?
Encara que jo pugui escriure cada nit
no és un guió assajat.
La vida també es pot planificar
i no sortir com un ha desitjat.
M'encanta ser l'esquer
que tu vols pescar.
Però no et pensis que fàcil serà.
La meva força neix
de la teva seguretat.
No vull apagar res.
Ho vull encendre tot.
Per si algun dia m'has d'oblidar
recorda el que et dic:
la meva boca et pot mentir
però els meus ulls sempre,
la veritat et diran.



















Mai és oportú oblidar a qui estimes

Tinc la sensació,
que el mai més
ha arribat massa aviat,
camuflat per l'oportunitat agredolça
d'allò, que mai s'esborra.
D'un buit que comença a fer-se gran
quan intento respirar el teu record.
Que tonta,
sabia que això passaria
i no vaig preparar-me prou.
Les il·lusions feien créixer les mentides
com bombolles de sabó
que esclaten
en el moment menys indicat.
Mai és oportú oblidar a qui estimes.
És la proba que ningú vol superar.
Sempre tenim quelcom a renunciar.
Mes, és difícil saber-ne triar
si és el cor,
el que comença a manar.
I ja m'he tornat a equivocar.
Ho he tornat a donar tot
i l'amor m'ha tornat a matar.
Mai un tot va ser tan gran.
Ara ja no és res.
Un petit res,
que s'intenta oblidar.
Mai es oportú
enfrontar-se 
contra el que no es pot lluitar.
El sentiment sempre és més fort
que la racionalitat.
Sentint-t'ho molt, així morirà.