dimecres, 13 d’abril del 2011

S'esperen pluges

Amb el cor encongit
passejo l'esperit
enmig del no res.
La llum que em fa de guia
aquesta nit, 
perd resplendor.
La lluna, és l'única que m'il·lumina,
en mig de la foscor.
S'esperen pluges en la meva tardor.
M'aixoplugaré del meu destí,
amb el paraigües del teu cor
on els problemes es difuminen
desfent-se en mil colors.
El millor serà dels dos.
El sempre continuació
per que un mai no arribi 
amb clara intenció.
I cridaré ben fort,
que per molt que arribin les pluges,
sempre,
tornarà a sortir el nostre sol.