diumenge, 1 de gener del 2012

La porta dels somnis

Ara que et tinc
et vull tot per mi.
Ves a saber quan de temps passarà
fins que em diguis 
que tot per tu,
ja s'ha acabat.
El camí i les roses marciran.
Qui sap si l'any vinent 
en portarà més.
Per si de cas,
aprofitaré tots els moments
tots els instants,
que em puguin els teus petons donar...
Aquesta nit tornaré a somiar
que hi ha moments per recordar
i aprofitar fins la sacietat.
No et vull oblidar aviat.
Perdre't significa més 
que quatre llàgrimes galta avall.
I sóc covard,
encara que el patir
sigui el meu estat natural
no vull que sigui una costum a triar.
Deixa't la porta dels somnis
oberta aquesta nit,
per que pugui entrar jo
i fer-los realitat.













Quan pronuncio el teu nom

Ets com una dolça droga
que m'enganxa i contamina 
i endolceix la meva boca
quan es troba amb la teva.
Quan pronuncio el teu nom,
l'esperit s'exalta
i s'omple tot ell
de la teva sensualitat humana.
Avui t'he trobat a faltar més que mai
com si no ens tornéssim a veure
i el meu cor s'ha fet petit,
tan petit,
que l'hagués pogut posar dins d'una caixa
i ningú més l'hagués sentit.
Avui,
ahir,
cada hora i sempre
descobreixo que t'estimo.
Però ja no sols t'estimo,
ara vull el que comporta aquesta paraula.
Vull lluitar amb tu i per tu.
Vull riure amb tu i fer-te feliç.
Per que tu
t'ho mereixes tot.
I tot encara és massa poc
per que tu et mereixes.
No sabia el que era morir d'amor
i des de que et conec
i no sento el teu alè,
hem falta l'aire per viure.