diumenge, 5 de juny del 2011

Llunyania

Tancar els ulls no m'apropa a tu.
El temps al teu costat
són petits instants 
que la memòria va minant.
L'essència es va evaporant.
Cada dia la vida,
sembla
que em porti el pas canviat.
I quan per fi li agafo el ritme,
aquesta,
em canvia el ball.
Ser transparent pesa,
quan la llunyania 
ens té atrapats.
Que difícil és creuar el mar
quan no es sap nedar.
Però res em farà enredera.
Tota muntanya es pot pujar.
Tota distància escurçar
si el que vull,
és sempre caminar endavant.
La moneda enlaire vaig tirar
i saps que va sortir?
La cara d'estimar.