dijous, 19 de gener del 2012

Sense saber com

I vas creuar el cel amb poca cosa.
No necessitaves equipatge
per volar fins un paisatge
tenyit de desig viu.
En un moment precís
el que no era va tornar
i les mans tocaren formes
oblidades fins aquell instant.
Si una imatge val més que mil paraules
callar es fa per intuïció.
Els ulls ja marquen camí
resseguint en línia fina
el que no és necessari dir.
La pressa es va tornar pausa
i l'instant petits sospirs,
la imaginació ja no em calia
doncs et tenia, tot per mi.
Definitivament,
el temps va fer una pausa
i ens va mostrar el recer
de quedar-nos sense roba,
sense necessitat de res més.
En sec,
sense saber com
la màgia torna i creix.
I com bombolla que no esclata
es contempla extasiada
per recordar-la quan no hi és.
Amb tu,
fer l'amor no té paraula.
No en necessita per cert.
Doncs el silenci és la pauta
on es mou el sentiment.
I vas creuar el cel amb poca cosa.
La meva ànima
i el meu instint
foren el mapa
que ens guiaria,
fins on s'apaguen els llums de nit.
No necessitaves equipatge
per volar fins un paisatge
tenyit de desig viu.