dimecres, 20 d’octubre del 2010

Caminar un pas cada dia

Em dona igual sentir el fred.
Si és això el que sento a flor de pell.
El riure,
el caminar,
el patir 
i l'estimar,
comencen per un mateix.
Quan s'espera que la vida,
s'allargui fins l'infinit.
i de sobte, 
algú en talla el fil,
t'enfades,
pel que mai més, ningú podrà tornar a unir...
La moneda a donat creu.
La història ja s'ha acabat.
El desig es torna gel,
si tu no hi ets al meu costat.
Tremolar és un instint,
per tornar a entrar en calor...
després que la tristesa,
m'hagi envaït el cor.
Mes, sols conec una solució.
Caminar un pas cada dia,
tot sentint l'emoció,
de compartir amb tu aquesta vida,
fins que m'arribi la mort.