diumenge, 30 de maig del 2010

28

Era 28
i el futur es va parar.
Dona igual el número.
Per a mi tots els dies ja són iguals.
De dia surt el sol
i de nit, 
la lluna em ve a buscar.
L'aire que respiro sembla embotellat.
Si tanco els ulls veig els teus,
o sigui, que prefereixo tenir-los tancats.
Tot és poc per recordar-te.
Tot és massa estimat germà.
Per molt que hi penso,
no puc entendre 
per que ens vas deixar.
La vida és capritxosa
i no entén de lleialtats.
Però aquesta va passant
i els teus records ens queden 
per, sense voler,
fer-nos mal.
La meva pena ja no té cura.
Sols em podré salvar,
el dia que tu i jo,
en algun lloc, 
ens puguem tornar a abraçar.


Records de sucre i sal.

I m'aniré diluint
en la tassa dels teus records.
Sense pressa...
per endolcir-los poc a poc. 
Em recordaràs en aquell bar,
i aquella tarda al parc,
en aquell dinar 
i el primer petó que no et vaig donar.
Em recordaràs,
per les paraules que et vaig dir
i les carícies en aquell llit
sense llençols en negra nit.
Recordaràs els anys que han passat
i que sembla que fou ahir
que amb una mirada em vares dir
nena, tu ets per mi.
I poc a poc s'aniran arxivant
per ordre alfabètic
les nostres sortides d'amants.
I sense saber-ho
alguna cosa quedarà,
per si mai el temps ens dona una treva
i ens deixa tornar a retrobar.





dijous, 27 de maig del 2010

Una de pel·lícula...

Rodeja't dels qui saben viure
per que ells et sabran explicar
que les històries de fantasmes
no fan por en realitat.
La sang és de mentida....
i les bales de "fogueig"....
els sentiments de fireta....
Hi ha res que sigui teu?
Decidir no és cosa fàcil
més ho ha de fer un mateix;
les medalles se'ls hi dona 
als que lluiten contra el temps.
No sempre les històries
acaben amb final feliç....
les d'amor tenen persones
disfressades de vanitat
que sovint sempre ens mostren 
el que no és realitat.
La pel·lícula de la vida
no té sempre el mateix guió...
tot depèn de qui l'escrigui
i qui en vulgui ser actor.
Un, dos, tres...
Acció.





Motius personals


Sovint, saber que ets important
no és suficient...
el sentir-nos necessaris també té al·licient...
Els problemes compartits 
canvien de color...
el negre es dilueix
i amb blanc és converteix
si el pintem de dins el cor.
La feblesa no ens etiqueta
per mostrar els sentiments;
la necessitat ens guia
quan es tracta del nostre temps.
I sempre és massa curt 
quan hauria de ser llarg;
quines coses...
"si el saber no ocupa lugar"
els pròxims reis demanaré
que dins un sac ben gran
i posin experiència 
amb un polsim de sal.











dimarts, 25 de maig del 2010

El tot mai és prou...

No et deixis subornar,
o el subconscient et sabrà enredar.
Amb paraules dolces
i petons d'infant,
per guanyar-te la confiança
que es donen els germans.
El que tens ja no et serà suficient,
i després de l'amistat,
que més en voldràs?
Si respires de l'oblit,
necessitaràs recordar,
que el món gira poc a poc
per saber-ne d'ell gaudir.
El tot mai és prou,
si l'infinit és el que es vol.
El record és un sentit 
que ens permet seleccionar,
qui ens compra l'esperit.





dilluns, 24 de maig del 2010

En tenim 7...Peresa

Saps que em fa peresa?
Saber que he perdut el temps
i no t'he sabut trobar.
Que el més difícil no era córrer
sinó aprendre a caminar...
i fer-ho sempre al teu costat.
No aprofitar l'ocasió
que la vida em va donar...
i deixar-me derrotar pel teu no
i la teva por a l'endemà.
La teva poca decisió
i la lluita eterna de la distància
ens va fer perdre tota oportunitat...
Desenganya't...
les contades ocasions
ens fa sentir com herois
del que haguéssim pogut salvar.
Però en realitat,
tornem al nostre món
perduts en la peresa
que mai ens podrà oblidar.
Cada cop tot és més difícil....
la connexió fa el sentiment,
la vida fa la lluita
i l'amor viu en el temps.



En tenim 7...Supèrbia


Amb una copa de vi
tot és més fàcil de dir
i disfressar els nostres sentits de supèrbia cada nit.
Tot queda maquillat
sota aquest entramat
de somriures inexistents 
de persones que no conec
i em deixen decidir
sobre la meva llibertat.
Més és més fàcil sobreviure
en aquesta jungla particular
on s'ensenyen les dents
abans d'iniciar l'atac.
Cada nit pot ser el mateix
però ja no té sentit
si no aconsegueixo de tu
ni que sigui per supèrbia
descobrir-te que ets per mi
un trosset de cada nit.
L'instint no em pot fallar
el que necessito està escrit
la carícia de l'amant
i el desig del meu marit.
Supèrbia s'ha decidit.











dissabte, 22 de maig del 2010

El teu misteri


Ja sé el que busques en mi
el misteri del que no és escrit;
la subtilesa d'una mirada
que et deixarà imaginar
el que t'agradaria trobar
en la realitat del teu instint.
Com bombolla de sabó
creix la teva il·lusió
mentre dura el misteri 
i el desig d'aquell petó.
Per acariciar els meus llavis
i provar-ne el seu gust...
i una vegada tastats
desitjar-los altre cop
fins quedar-ne extasiat.
Misteri no és el que es diu.
Misteri vol ser el que es viu.
Si per tu sóc un misteri
amb sinceritat et diré
que el que veus no té secrets
a part dels que jo no sé.







En tenim 7...Enveja

I tinc enveja d'aquella estrella
que cada nit et vigila el son
i et canta a cau d'orella
la cançó més dolça del món.
Del sol que et toca la pell
i l'aire que t'acaricia;
tinc enveja.
De la que reps tots els petons
i et parla a cau d'orella
mentre fas l'amor amb ella
i no penses amb el meu cor.
És una cosa irrefrenable
que em mata de poc en poc.
Sí, és diu enveja
i d'aquesta en gasta tothom.
La vida ens la regala
quan de just no és l'amor.
Enveja.
Si per mi no ets....
sigues per a ella
encara que això 
em provoqui la mort.









divendres, 21 de maig del 2010

En tenim 7...Ira

Si després de tot el que he patit
el destí compleix seva la promesa
i decideix oblidar,
jo no puc.
I la ira em vindrà
com sempre a recordar
que el sentit i sensibilitat
no sempre van lligats de la mà.
Així em vas fer sentir
com un trist drap brut,
en haver netejat
el que ens quedava de l'amor
després d'haver-lo fet servir.
I disfressada d'impotència
l'ira clama clemència
en el moment menys oportú.
A ningú li resulta estrany
que el record d'un engany
li provoqui aquest enuig.
Mes entre llamps i trons
i alguna llàgrima mal contada
aquesta ira controlada
trobarà el seu destí.
Mai oblidar 
i sempre pensar
que el millor serà per mi.



dimecres, 19 de maig del 2010

En tenim 7...Gola

Digues-me per on et puc començar a menjar.
A cada mossegada,
el desig és farà més gran.
No en deixaré cap racó.
Gola serà el nostre pecat
o la nostra salvació.
Potser n'hauria de deixar
un trosset per l'endemà....
No! 
Prefereixo repetir.
Morir-me en el pecat
i caure en la temptació,
que tu provoques en mi
i en el meu desig de carn.
Simplement seguim el joc.
Simplement serà pecat.
Simplement el meu instint
de gola disfressat.
I si penses que em vull redimir,
el que siguis per a mi 
no m'ajudarà pas.
Pecaré a cada instant,
si et quedes al meu costat
i amb el meu desig de carn.








En tenim 7...Avarícia

No et vull pas compartir
ni amb l'aire que respires,
avarícia és el sentit
que tu m'has despertat.
L'egoisme em fa pensar
en el meu propi benestar
i si perdre't pot ser un motiu,
avarícia és el sentit,
que ho pot fer tot trontollar.
Conquistar aquesta lluita
potser em costarà la mort,
si més no,
no en tinc cap pressa,
l'avarícia també dona dolcesa
i m'enganya una mica al cor.
Tocar-te serà un gran repte.
Tenir-te tot un desig.
Ni amb l'aire que respires
et vull pas compartir.
Avarícia és el sentit,
que tu a mi m'inspires,
quan et tinc entre els meus dits.


















dimarts, 18 de maig del 2010

En tenim 7....Luxúria

No et moguis.
El millor pam ens pertany.
Recorrent la pell de seda,
luxúria s'anomena
el vermell de la teva sang.
Poc a poc et despulles 
de mentides i d'enganys.
Dolça i perpètua,
teva boca menja distreta,
de la vida dels amants.
De la copa del desig
en neix nostre sentit.
L'olor de la teva pell
em resulta definit
encara que passin els anys.
I si tanco els ulls recordo
ni que vulgui oblidar,
que dels teus llavis vaig provar,
el que en diuen ara luxúria
i de sempre, fou estimar.













dimarts, 11 de maig del 2010

Disfressa

En encanteri
o quan l'amor trenca el misteri
que aleteja les ales de purpurina
al igual que màgica nina.
Que vestida en tul de seda rosa
balla com ballarina
tocada per la vareta
de la teva fada padrina.
Si la llengua s'equivoca
i es disfressa de passió,
podrem anar d'excursió
en busca de la nostra ànima
mutilada d'emoció.
I és que en línies generals
ja està tot acabat,
i sense més remordiments
la vida ens ajudarà
per intentar camuflar
si encara queden sentiments.
Com diuen
que el temps tot ho cura,
no ens queda més remeï
que posar-nos en les seves mans,
i intentar dissimular
si mai ens tornem a trobar
enmig de l'amistat.
El passat ja s'haurà perdut,
el jo no tornarà a ser tu,
més potser per un instant
igual que la innocència d'infant,
tornarem a recordar
que no ens necessitem disfressar
les nostres ganes d'estimar.





diumenge, 9 de maig del 2010

Destí

Tothom en tenim un de marcat
i ningú en pot fugir,
ni que intentis donar-li tombs
ell sempre serà així.
Encara que el poguéssim disfressar
tot seguirà el seu camí:
recte o tort
aquest serà el nostre destí.
No sempre ens agradarà
i procurarem intentar-lo canviar
però ell entossudit
no es deixarà mai guanyar.
El destí es vesteix de seda
depenent de l'edat,
quan ets petit no el coneixes
i en fer-te gran
desitges no entrar en els seus plans.
Destí és el dia a dia.
Destí és cada instant.
Destí és una ruta 
que la vida ens ha triat.







dijous, 6 de maig del 2010

Fantasia....

Un amigo me pidió fantasia
y a él le ofrecí la verdad,
que a los ojos de una niña
siempre expresa libertad.
El corazón nunca miente
lo que quiere explicar
por mucho que uno esconda
lo que siente en realidad.
Fantasia me pidieron
y yo contesté ingenuidad
pués la poca que tenemos
la perdemos con la edad
y mantenerla és muy difícil
si no la podemos cultivar.
Como agua que necesita la flor,
fantasia necesita vida,
la que pasa día a día
en el latir del corazón
que muere de alegría.
Fantasia és un color
que se pinta de valentia.
Un amigo me pidió amor
y yo le regalé fantasia.



dimarts, 4 de maig del 2010

Aquella bici...

Records d'aquell estiu
em venen a la ment.
La bicicleta, les xancletes 
i l'olor que em porta el vent.
Abraçades en la fosca
d'aquell poble mariner,
on podies pescar en canya
i estirar-te en la platja
veient com passava el temps.
La teva bici era vermella
nova i de color lluent.
Els meus petons eren dolços
petits i plens de secrets.
La joventut que ens vestia
ens ajudava a pedalar...
Com enyoro les teves abraçades
a la vora de la mar!
Si tanco els ulls per uns instants
et recordo en aquella olor
i aquell estiu que em va portar
als teus braços pedalant.