diumenge, 6 de juliol del 2014

Fum de paraules

A vegades no sé què dir
i em torno fum de paraules
en els teus llavis,
glopada d'aire que s'entrebanca
entre la llengua
i la munió de dents serrades,
per no deixar escapar a les llàgrimes
que entremaliades,
juguen a dir-me
que vaig equivocar-me
caminant sense rumb,
en el desert de les nostres ànimes.
La cordura em somriu burleta
i em diu fluixet a cau d'orella
que tornaré a caure en el buit,
que tornaré a ser feble,
poca cosa,
que seré en els teus llavis
fum de paraules,
que a vegades,
no saben què dir.





Pell que amb pell es frega

Hi ha visions nocturnes inconfessables.
Pell que amb pell es frega,
amb les mateixes ganes
que la primera vegada
aquells dos es van veure,
una mica més vestits.
Ara ja es coneixen,
ja saben on tenen el melic,
les carícies,
l'olor de desig
i tot el que el temps atura,
quan la llengua trapella
corre amb la pressa,
de qui en sap el destí.
La lluna madura
al cel dibuixa un somriure
i no li explicarà a ningú,
que dos en una habitació d'hotel
han parat el temps avui,
perquè a ningú li importa
ni li interessa,
que aquests que de dia passegen,
ara, en són amants de nit.