diumenge, 26 de maig de 2013

On erets fins ara?

On erets fins ara?
T'he buscat tota la vida.
No és un retret,

és una pregunta feta en carícia
com quan es noten unes mans,
per primera vegada.
La sorpresa, 
el magnetisme,
aquella sensació 
que dóna rampa.
Els ulls que busquen

i enamorats queden.
Per que molt no fa falta

per deturar la memòria
entre el parèntesi dels teus braços
i escoltar la teva veu,

acaronant la paraula.
On erets fins ara?
Jo,

suposo que esperant
a trobar una fada
per poder tenir-la

quan el sol s'amaga,
i dir-li a cau d'orella
que és meva.
Per que mentre tots reien,
jo esperava
i ara sóc jo el que riu
mentre els altres,
busquen la seva.













dimecres, 22 de maig de 2013

Som

Som dos desconeguts
que sols s'escriuen paraules
però dins de cada ratlla
la imaginació,
no deixa pam sense carícia.
Per que ella corre molt

i encara,
quan just surt el primer hola,
ja t'imagina.
Com serà la teva olor?
Quina roba portes
i si avui,

has tingut un bon dia.
Ell espera pacient l'hora
per escriure mentre pensa,

que deu estar fent
la seva desconeguda.
Però ella sols és una més
que intenta dibuixar la paraula
i somriu mentre li diu,
que ja fa estona l'esperava.
I entre un què i un com,

un punt i una coma
i ha un quelcom,
que encén la màgia.
La de dos desconeguts

que sols s'escriuen paraules,
on la imaginació
no deixa pam sense ratlla,

dins de cada carícia.





diumenge, 19 de maig de 2013

Hi ha coses, que sempre et conviden a somiar

Què ho fa que hi ha coses,
que sempre et conviden a somiar.
Sense saber la seva olor,
ni si mai les veuràs,
si es vesteixen de carícies
o sospiren, 
quan miren fixament al mar.
Si tenen els llavis vermells
i les galtes enceses,

les mans petites
o el cor gran.
Ningú les busca
però de tant en tant,
algú les troba i es pregunta
on s'havien ficat abans.

I elles somriuen
i et diuen,
que sempre han estat al teu costat

i que a vegades
sols fa falta mirar,
per que a tot arreu hi ha coses
que sempre,

et conviden a somiar.




dimecres, 15 de maig de 2013

Enganxat al respirar

Viure enganxat al respirar.
A l'instint de tenir-te.
A la desesperació de no saber
si tu,
amb mi somies.

Al ser el primer amb qui penses
quan a dormir marxes

i al darrer que deixes,
ple de petons al llevar-te.
A cada batec un instant
que no demana, 
permís per tenir-te.
Que et dibuixa al detall
doncs en carícies,

mai pot oblidar-te.
Difuminant els espais
i escurçant les distancies
on el millor que faig,

és estimar-te.
I així em tens,
entre el sospir i el desig,

el sentiment i l'enyorança,
recordant-te quan no et tinc.
Per que viure és un instint

que amb tu se m'ofega
i desitja ser el que crema,
dins de tu cada nit.





diumenge, 12 de maig de 2013

M'agrades i punt.


M'agrades i punt,
vas dir-me.
I vas deixar-me
amb les galtes enceses
i la boca oberta,
la paraula muda
i una rialla tonta

que encara,
no s'ho acaba de creure.
Tranquil,
ningú sabrà 
el que vas escriure
i jo intentaré oblidar-me,
per que sé que sóc
la cosa més simple,
el que aviat s'oblida
i mai més es recorda.
M'agrades i punt,

vas dir-me
i guardo cada paraula
com del tresor la millor joia,

per que potser per tu
segur que era,

una més de la llista
mentre que per a mi,
no era una opció,
ni cap conquesta,
era un sentiment
que per dins creixia.
M'agrades i punt

vas dir-me
i jo em vaig fondre en el desig,

de no morir-me
sense abans,
haver tastat
la teva boca.







dissabte, 11 de maig de 2013

Comença a despullar-te

Entra i tanca la porta.
La llum,
la vull en penombra.
Posa't al costat de la finestra

per que la lluna
retalli la teva silueta

i comença,
a despullar-te sense pressa.
M'encanta veure

com cada peça rellisca
i cau a l'estora

mentre jo espero,
assegut mirant
la pell que el desig imagina tenir,
aquesta nit en carícia.
Els sospirs 
creixen 

quan et veig nua
i la desesperació,
em fa alçar per tocar-te.

Entra i tanca la porta
i comença a despullar-te.
Avui el desig tremola
i sols busca
que algú com tu,
vingui a estimar-me.





dijous, 9 de maig de 2013

Una veu que em canta

Em sec al bressol
d'una veu que em canta
i em diu amb paraules
lo que la música
em balla, 

per on es passeja
allò que el desig crema
i deixa a flor de pell,
tot el sentiment 

que ens escalfa.
Si tanco els ulls em transporta
on fàcil

seria perdre'm,
per no tornar mai més

i oblidar,
tot allò que fins ara
era amb el que creia.
Però he descobert que hi ha més,
que hi ha portes que s'obren
i d'altres que es tanquen
per deixar escapar el vent,
aquell vent que ens abraça
i ens deixa sense al·lè
cada cop que una veu
em canta

i em diu amb paraules,
allò que el desig crema
i deixa,
a flor de pell.












dimarts, 7 de maig de 2013

Fins demà

No sé que passa aquesta nit
que el rellotge va enredera,
enlloc d'avançar.
La lluna ja fa estona 
que està penjada al cel,
prop del mateix estel
que vigila la son al nen
del veí del costat
i jo,
aquí esperant.
A que el sol deixi de dormir
per a que al dia deixi pas,
doncs la impaciència és un neguit
que em consumeix l'eternitat.
I la imaginació vola
i t'agafa de la mà
i t'acarona la galta
i no pot deixar de pensar

que bonic seria
si enlloc d'imaginar,

pogués ara,
estar al teu costat.
Tanco la finestra
i me'n vaig a dormir.

Demà serà un altre dia
per creure,
que qui sap
si en algun moment
un tren em farà arribar
per agafar-te de la ma
i acaronar-te la galta
i deixar de pensar
com és la teva pell,

sense necessitat de somiar.







diumenge, 5 de maig de 2013

Enlluernada em deixes

De res serveix
tancar els ulls quan tu apareixes,
per que les imatges
que em donen les teves carícies,
en realitat es transformen.
I enlluernada em deixes
de les teves dots màgiques,
doncs allí on la roba sobra
de petjades
la pell vesteixes
i li dius als meus llavis,

que en silenci estiguin
i es deixin embriagar
per la dolcesa innata
d'aquell que sap tocar,
la nit en safata,

el sospir de la màgia
i el desig, 

on la flama es creia apagada.
Potser serà
que el cel ha vingut
o una estrella a caigut,

qui sap?
Però jo sols sé 

que respirar ara em costa
si m'imagino que tu,

deixes d'estar.
I mentre,
embriagada em deixes
després de tenir-me
on el sospir de la màgia
posa la nit en safata
i ens fa esborronar.












































dijous, 2 de maig de 2013

Entremaliada

Jo sóc aquella,
que entremaliada busca
sempre refugi
allí on la teva boca
la deixi somiar,
mentre el silenci,

l'ompli de carícies.
I la porti on ningú sap
i la deixi,

on tothom voldria estar,
a prop de la teva pell per saber
si el tacte 

és cosa de la imaginació
o del sentiment,
del desig
o del plaer que sent, 

quan et passeges per ella.
Però a ningú li explicaré,

per que a ningú li interessa
si m'agrada

que et quedis sense roba,
que em mosseguis la llengua
o simplement que m'estimis
quan em quedo enganxada

on entremaliada,
jugo a ser teva.





dimecres, 1 de maig de 2013

Si un dia no hi hagués demà

No sé que dir-te.
Enumerar no és fàcil 
quan no sé com explicar-te
els passos que donaria 
per arribar,
on la teva boca m'espera.
Quan la indecisió m'atura,

la paraula es trenca
i esperant contesta,
roman quieta
on l'amor,
de victòria es disfressa.
Suculenta

la passió ensenya a la llengua
a no estar-se quieta
i la ment,
a mentir-li al cor
que igual batega,

doncs la inèrcia
fa sobreviure a la llàgrima

després de la tempesta.
No es necessari seguir cap estela
que em guï.

Jo ja fa temps que sé el que vull:
una guerra on guanyar-te
i demanar-te en carícia
que si un dia no hi hagués demà,
pensis que vaig estimar-te.