dijous, 9 de maig del 2013

Una veu que em canta

Em sec al bressol
d'una veu que em canta
i em diu amb paraules
lo que la música
em balla, 

per on es passeja
allò que el desig crema
i deixa a flor de pell,
tot el sentiment 

que ens escalfa.
Si tanco els ulls em transporta
on fàcil

seria perdre'm,
per no tornar mai més

i oblidar,
tot allò que fins ara
era amb el que creia.
Però he descobert que hi ha més,
que hi ha portes que s'obren
i d'altres que es tanquen
per deixar escapar el vent,
aquell vent que ens abraça
i ens deixa sense al·lè
cada cop que una veu
em canta

i em diu amb paraules,
allò que el desig crema
i deixa,
a flor de pell.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada