dilluns, 15 d’agost del 2011

Groc pot ser el color


Passejant pel carrer,
gris, avorrit i xafogós,
m'han abraçat sense motiu,
i tot s'ha tornat de color grogós.
M'he fregat els ulls 
però res ha canviat.
I he sentit dolça escalfor,
que brollava inesperadament
d'un cor cansat.
Groc pot ser el color
que em torni la il·lusió.
Per valorar-me una miqueta.
Per gaudir d'aquesta vida.
Per tenir diferent opció.
No sempre s'ha de donar
esperant que et tornin.
Lo millor és donar sense esperar.
El resultat ja arribarà.
L'important és sentir-se bé
amb tot allò que nosaltres fem.
Les opinions fan créixer i madurar.
Algunes ens fan plorar.
Però sempre, pensar.
Passejant pel carrer
gris, avorrit i xafogós,
m'han abraçat sense motiu,
i tot s'ha tornat de sobte,
groc intensitat.




Tinc trenta minuts

El ja és ahir
i no t'ho vaig poder dir.
El somiar s'ha fet etern
i s'evapora el sentiment
en aquest curt plaç de temps.
Tinc trenta minuts.
Ni més,
ni menys.
Per dir-te quan,
com, 
de quina manera,
sols en tinc trenta...
I és en aquest moment quan,
la meva llengua es torna lenta
i no et sap explicar,
que necessita més temps
per estimar.
I amb trenta minuts què és pot fer?
Vine i t'ensenyaré.
Les sensacions d'un segon
poden no aparèixer en tota una vida.
O qui sap,
en un instant,
la màgia, es pot fer real.
Últimament dels barrets de copa,
surten somnis genials.