dilluns, 22 de novembre del 2010

Et porto al cor

Ser més que un club,
és un prestigi,
amb segell incorporat.
Destinat sols als que pensen
que millorar,
no s'escriu mai en passat.
Construir és paraula fàcil,
en boca del que no en sap.
Al terreny com en la vida,
cada toc és primordial.
Escoltar al cor.
Pensar amb el cap.
Tenir paraula.
Seguir lluitant.
Et porto al cor,
i tu ja ho saps.
Cridar el teu nom,
cantant els gols,
això ens fa grans.
I direm sense por,
a que ens facin sentir petits,
que els colors d'aquest equip
ens surten de ben endins.
Estimar-te és un plaer.
Tenir-te,
el millor per mi.



















Versió original

Tot ha canviat.
Ja era escrit. 
Contestar-te que no,
era més fàcil,
que dir-me que sí.
Ves qui ho havia de dir.
Tu buscaves.
Jo he trobat.
Sempre és cosa del destí.
Ell juga amb tu
i se'n riu de mi.
Tornar a recordar
sentiments enterrats,
és difícil de pair.
Mes, he aprés a ser valenta
i a jugar amb el perill.
Les il·lusions ja s'han plantat
i jo no sé com seguir.
No vull que ens faci mal.
Ni a tu,
ni a mi.
Però la lògica guanyarà,
als sentiments que tenim.
T'ho dic, 
per que a mi ja m'ha passat,
i he tingut que abandonar,
un regal a mig camí.
Me'n recordo dels teus ulls
i una llàgrima cau.
La ment no entén,
que un desig puntual,
el cor el transformi,
en amor indefinit.