divendres, 5 d’agost del 2011

Bocins

Això és,
per a qui no sap que cada tros
es fa d'un pam 
del que nosaltres 
potser creiem mort
i d'altres poden recuperar.
Reciclant els sentiments,
visitant cors diferents,
ens ensenyaran a caminar 
entre les boires 
d'un passat, que sovint,
voldríem esborrar.
La pregunta sense resposta
de per que va passar
crema en la foguera 
de les meves vanitats.
I voldria fer-lo en mil bocins
i tirar-lo dins el mar.
Ofegar-lo en aigua salada
això és el que voldria fer
per que de les meves llàgrimes dolces
ja ha estat prou aliment.
El gran també es pot fer petit.
Ja estic farta de patir.
En faré bocins
i potser així,
el problema,
serà més fàcil de pair.