diumenge, 26 de juny del 2011

Aquesta nit...

Les ombres ens ensenyen
que les imatges,
van acompanyades de foscor.
A vegades,
podem ser titelles,
sense control.
En el teu desig em desfaré,
si tu ho vols.
No sóc el cel estrellat,
però potser seré
alguna cosa que et pot guiar.
El que et pot fer imaginar.
Somiar.
Lluitar.
Estimar...
Sentiments creuats
que potser mai del tot,
nostres seran.
Quan et tingui al meu costat
el pròxim cop
a cau d'orella et diré
que t'estimo és,
de petons i llàgrimes
un conglomerat.
Aquesta nit,
et vull al meu costat.
Vindràs?



L'estany d'Ivars

Em van explicar una història
d'arbres sense fulles,
de branques seques i arrugades,
que en mig d'un estany descansen.
Pensen ingenus,
que banyades per l'aigua fresca
les seves fulles,
tornaran en primavera.
Ells així es quedaran
i no ho saben.
Doncs la seva bellesa
sempre serà,
el que mostra la nuesa
que els nostres ulls no veuen.
No hi ha res més bonic
que no intentar disfressar,
el que tenim,
per naturalesa.