diumenge, 17 de juliol del 2011

Emoció s'escriu amb...

M'imagino com sóc.
Petita.
En caixa prima.
Amb llaç coronada,
plena de purpurina.
Colant-me en la teva vida
dibuixant-te un somriure
que cada cop,
vull fer més gran.
Tot el que és bo,
pot ser genial.
Emoció, s'escriu amb...
El dia a dia.
A cada traç.
Amb aire de muntanya
i brisa de mar.
Amb imaginació d'infant
i desig d'amant.
Amb tot el que tu vulguis
si et quedes al meu costat.
Sols de mirar-te ja ho tinc clar.
Emoció s'escriu, 
amb e d'estimar.





Un dolç final

En blanc.
Deixaré la ment en blanc.
Camins oblidats 
de records llunyans
camuflats dins el meu temps.
En línia recta aniré
pensant, que potser,
és lo millor que puc fer.
El resultat em donarà la raó
o potser me la traurà.
Però no em penediré mai de res.
Sols del que no vaig provar. 
La inèrcia que em mou el cos,
espero tingui un dolç final
i em trobi,
com sempre he volgut,
refugiada en el teu al·lè.