dilluns, 30 d’agost del 2010

Melodia de seducció

Ves poc a poc,
resseguint la línia de la meva pell.
Acuradament i sense pressa,
descobrint a cada corba,
la passió i el sentiment.
Sembla que el que s'amaga,
és el més temptador, 
si descobreixo sota la roba
el que m'encén en combustió.
I entre tanta subtilesa,
el desig és el millor,
si la seda del teu cos
es disfressa de passió.
I com que les paraules van sobrant,
et regalo un silenci
per que et vagis preparant.
L'olor de la teva pell
guiarà els meus sentits,
per no perdre l'oportunitat
que s'escapa entre els meu dits.
I potser després de tot
aconseguirem recordar,
que dels llavis sempre es menja,
si un es deixa menjar.























Per una espurna

Ens cridaren a mitja nit. 
Ja no hi havia res a fer.
El foc s'ho ha menjat tot,
fins les espines del roser.
Aquell que vas plantar,
i regàvem cap al tard.
El de les flors blanques
que a l'avi li agradava tant.
No ha sobreviscut res.
Ni els records.
Tants anys que ha costat,
i en un instant...
Tot s'ha cremat.
Ara sols queda això,
les cendres i el dolor
d'aquell que no ho pot evitar.
Maleït el moment,
del pensament de l'inconscient,
que ens ha deixat sense res.
Per jugar amb sentiments
una espurna ens ha matat.



















diumenge, 29 d’agost del 2010

Llibertat

És el sentiment que t'omple,
i que sense ell,
el cor no pot bategar.
Els estels no brillen
i et falta l'aire per respirar.
Llibertat, quanta falta fas.
Sense tu la foscor sempre és present
i el gris el color predominant.
La rialla emmudeix
i a la llàgrima deixa pas.
La lluita és constant.
Llibertat, quanta falta fas.
És un instint,
una necessitat,
un plaer,
el somriure de l'infant...
Les cadenes trencarem
d'aquells que ens volen lligar,
i els direm per si no ho saben:
Llibertat, quanta falta fas.





















dissabte, 28 d’agost del 2010

T'ho dic amb paraules.

Tranquil, les paraules no marxen
i la lluna seguirà en el cel, 
fent vigília dels teus somnis.
Quan el teu cor tingui fred,
seran la seva flassada.
I en la primavera floriran,
com tot el que en la terra es planta.
Tranquil, les paraules no marxen,
ni se les emporta el vent.
Queden en boca segellada.
Signant a cada paraula
la mostra de sentiment.
De vegades lo que més es diu
és el que menys s'escolta.
Paraula sempre serà 
la nostra millor arma.
La seducció consisteix en dir
el que el cor permet sentir, 
amb paraula enamorada.
El silenci més bonic,
és aquell que no es sent
i emmudeix amb la paraula.











divendres, 27 d’agost del 2010

Sincretisme, significat de...

Emulsió de pensaments.
Amalgama de sentiments.
Llàstima de no saber llegir,
entre les línies del nostre temps.
D'aquesta unió fingida,
paraules vestides de mentida.
Però jo segur que puc?
Segur!
Posant un peu darrera l'altre,
sense tenir por de tornar a caure.
Alçant el cap,
sense baixar la vista.
Serà senzill seguir,
del cor la teva pista.
La fortalesa és la que mana.
El sentiment el que perdura.
El cor el que batega
i el temps el que madura.







dijous, 26 d’agost del 2010

Rebel amb causa

Ningú em prendrà mai més la il·lusió,
de tenir l'emoció de plorar,
per aquesta la meva terra.
A cada castell que puja.
A cada senyera que oneja.
A cada persona que crida:
Visca Catalunya!
Rebel em tornaré
per aquesta la meva causa,
d'explicar a tort i dret,
que el català mai es cansa,
de lluitar pel que s'estima.
El cor batega fort,
quan la llengua es viatgera.
Sentir el català fora de lloc,
em provoca l'emoció,
del que torna a casa seva.
I els que pensen que la llengua ha mort,
que no es facin il·lusions.
El sentiment català és tan fort,
que per molt que bufi el vent
nosaltres mai perdrem el nord.
Rebel em tornaré,
si aquesta és la meva fi.
Busca'm al costat del mar.
La meva terra és tan bonica,
que no vull viure si no és aquí.























dimarts, 24 d’agost del 2010

Petits moments

Un amic un cop em va dir,
que cada cosa té el seu moment.
En la infantesa és el riure.
En la adolescència el madurar.
En l'edat adulta el compartir,
el que la vida ens ha brindat.
En la vellesa el dolç compàs,
d'aquell que mira enrere
i recorda el que ha passat,
compartint amb la parella,
el viscut al seu costat.
I si cada cosa té el seu moment,
vull viure la màgia del l'instant,
en el que riure, 
madurar i compartir,
formin part del més important:
ESTIMAR








diumenge, 22 d’agost del 2010

Bona estruança

Em fa la sensació,
que tot anirà bé.
Tot serà fàcil i senzill.
Sense penes ni treballs.
Somriure serà la monotonia,
per la resta dels meus anys.
I encara que potser algun dia,
em toqui de plorar,
recordaré les alegries
i la rialla tornarà.
Els dies seran de sol,
i de núvols no en vindran.
Si la pluja mai m'enxampa
sota un paraigües em trobarà.
Potser us penseu,
que vull fugir de la realitat.
Que va!
És un pressentiment que tinc al cor,
des de que tu hi vas entrar.























Estimada Caputxeta...

A la meva nena
li agraden les princeses,
amb els seus vestits lluents
i sabates de cristall,
que troben el príncep blau
i s'enamoren en el ball.
Li agrada que els tres porquets
guanyin al llop ferotge,
i que acabi amb el cul escaldat
per voler entrar a les cases pel sostre,
sense permís de l'autoritat.
Que la Caputxeta i la seva àvia,
puguin menjar pastís,
després que el llenyataire 
faci al llop fonedís,
d'un sol cop de destral.
Però ella a qui prefereix
és al Sant Jordi valent,
que salva a la princesa
de les dents del monstre fer.
I vet aquí un gos 
i vet aquí un gat,
aquest poema, 
ja s'ha acabat.























dissabte, 21 d’agost del 2010

Discrepo dolçament

Pensant-ho bé,
discrepo dolçament
i no et puc deixar d'estimar.
No és per discutir-li al temps, 
ni al destí,
ni al que diran.
Simplement sóc massa gran,
per saber
amb qui comparteixo la meva sang.
Perdo el temps,
ja ho sé.
Per que no sé si tu de mi 
alguna cosa recordaràs...
Pensant-ho bé,
discrepo dolçament 
i prefereixo pensar,
que de tant en tant,
els teus llavis busquen
el que sols jo et vaig saber donar.











divendres, 20 d’agost del 2010

Retalls


Després de les primeres puntades,
sovint tot resulta més senzill.
Tallo, cuso i sorgeixo
tot el que em surt de dins.
Els patrons me'ls doneu vosaltres
i em dieu per on he de passar el fil.
Faig a mida les idees,
com el que es fa a mida un vestit.
Amb cura i delicadesa,
emmidono els sentiments
per a que quan es faci l'entrega
es conservin durant molt de temps.
I per a casos especials,
aquells que miren la presentació,
hi poso un llacet daurat
amb una targeta que i diu:
Trossets del que penso
sentiments escrits per encàrrec.















dimecres, 18 d’agost del 2010

Paraules buides

El meu vici és estimar en silenci,
allò que no es diu no es sent
i el que no es sent no implica al sentiment.
D'acord que sempre no és fàcil
i el vici es vol deixar,
però és més fàcil el silenci
que afrontar la realitat.
Ens acomodem a la situació
i ja no fem cap esforç:
respirar, menjar, fingir...
El silenci és el nostre amic
i la nostra perdició.
Les parets del dia a dia
ens tapen tota visió,
la realitat té un color
que nosaltres no volem pintar.
És més fàcil dissimular
i pensar que el problema ja passarà...
Tinc un vici i aquest és en silenci estimar.











dimarts, 17 d’agost del 2010

La meva ànima està de dol

Res no t'hagués dit
si no t'ho pogués explicar,
que el negre de la meva ànima
és el dol que ens has deixat.
De les teves mans nuades
surten els cabdells de fils,
que amb una mica de màgia
es transformen en jerseis i vestits.
La teva veu dolça i tranquil·la
deixa el temps en un racó,
on ningú no recorda
si aquest passa ràpid o no.
Els teus ulls han viscut batalles,
alegries i traïcions,
fam, guerres i penúries,
i malgrat tot això 
ens dius que per tu aquesta vida,
sempre ha estat lo millor.
Mai et queixes
i sempre tens el somriure apunt,
per si la mort et convida
a fer la seva travessia
en un moment inoportú.
Saps, els ametllers ja han florit
i encara que tu no hi ets,
la teva flaire m'ha arribat
al obrir el balcó aquest matí.



















I need a hero...

Necessito un heroi
que em salvi del meu destí.
Que m'agafi d'una revolada
i em dugui molt lluny d'aquí
on ningú em conegui
ni sàpiga com s'escriu el meu nom.
On la vida comenci de zero
i no em quedin records ni amics.
Necessito un heroi 
que em doni forces
i m'ensenyi a seguir;
doncs si esborro el camí
alguna guia he de tenir.
No cal que porti capa i espasa
això ho fabricarem amb el temps,
la confiança és cultiva dia a dia
i d'amor jo ja en porto un feix.
No sé si ens servirà.
Jo el guardo per si de cas
el meu heroi en queda mal ferit
i necessita una tireta 
per enganxar-li a l'esperit.
























  

dilluns, 16 d’agost del 2010

L'alquimista de sentiments

Ell no et veu 
ni que tu l'estiguis mirant.
Observant els seus flascons
intenta descobrir 
el perfum que tens al cor,
el flaire dels teus llavis
i l'olor del teu amor.
Barreja la intensitat 
amb un polsim de veritat
fins adquirir el to buscat.
Ni massa,
ni poc.
Tot just el terme mig
per poder gaudir 
de la màgia de l'instant,
on se'ns permet descobrir
en l'alè de l'amant
que ens movem per aquelles olors
que la natura ens ha donat.
L'alquimista no té pressa
i es deixa endur pel seu instint,
dibuixant entre els flascons
el que amb paraules 
a vegades ens costa dir:
t'estimo fins a morir.

















divendres, 6 d’agost del 2010

El millor pecat

Tocar la teva pell
és el que em desperta els sentits.
Passejo els meus dits
recorrent tot el teu cos,
com un pirata del carib
buscant el seu tresor.
Escalant la teva esquena nua
vaig pujant fins l'infinit,
per robar dels teus llavis
l'entrada al paradís.
El temps aquí s'atura
i és quan et miro als ulls
plens de tendresa i desig,
quan trobo tot el sentit
de viure de l'aventura
del teu cos a mitja nit.
I com vols que no torni a pecar
si el pecat s'ha fet de carn,
i no em vull pas redimir.
Si l'infern és el teu cos
jo amb ell em vull morir.











dimecres, 4 d’agost del 2010

Sense pensar

No recordo un instant
que oblidi el teu olor.
El sabor dels teus llavis
encara em causa confusió.
La mirada dels teus ulls
em provoca el rubor
d'aquella primera vegada
en que vam tastar del nostre amor.
Però quina cosa més estranya,
el teu rostre
és l'únic que no puc recordar...
s'amunteguen pensaments
que no em deixen pensar clar...
i per molt que ho intento
l'únic que m'enduc del record
és un instant desdibuixat
sentiments vora al mar
que mai ningú podrà esborrar.
La teva olor,
els teus llavis,
i el teu sabor.







En aquell barranc...

Mig despullat i sense ànima
corre barranc baix
en busca de la infantesa 
què li ha robat el temps.
No sap que és una pilota
i juga amb un farcell de draps
que sa mare li ha cosit
a la vora de la llar.
No tenen agua per rentar-se
i cada dia fa cua en aquella font,
mentre les dones xafardegen 
del que fa la resta del món.
Ell només somia 
que el barranc és un castell,
en els somnis de Sant Jordi
on qui mata al drac és ell.
I encara que no té espardenyes
i els pantalons li van petits,
el seu cor creix i es fa gran
alimentat en el barranc
on la infantesa li ha robat el temps.
















dimarts, 3 d’agost del 2010

Tot el que conto és mentida

De moment respiro
que ja és molt;
i ho faig amb la gent que m'estimo
i això ja és massa.
Mes ningú sap que dins el cor
hi ha una mentida que esclata
i em pot fer perdre el control.
Les paraules s'obliden
els fets perduren,
les mentides creixen,
i l'amor em mata.
Quin sentit té tot això?
Disfressar una vida?
Cultivar un amor?
Carrerons sense sortida
que sols porten dolor:
sentiments d'una mentida
que s'amaga dins del meu cor.
















dilluns, 2 d’agost del 2010

Allò que ens mou

Potser és un somriure
o un simple gest de complicitat,
una trucada a mitja tarda,
una carícia en el meu braç.
Una aclucada d'ulls com a resposta,
un sentiment de generositat;
el desig de la paraula
o l'acte de saber actuar.
Els records que s'amunteguen
i no vull pas oblidar...
Potser és allò que ens mou
i no sé com explicar:
l'obsessió d'una resposta
el miratge del que no ha estat.
El trosset d'una vida 
que es va quedar en el passat
vestit d'esperança
per si mai decideix tornar.