És el sentiment que t'omple,
i que sense ell,
el cor no pot bategar.
Els estels no brillen
i et falta l'aire per respirar.
Llibertat, quanta falta fas.
Sense tu la foscor sempre és present
i el gris el color predominant.
La rialla emmudeix
i a la llàgrima deixa pas.
La lluita és constant.
Llibertat, quanta falta fas.
És un instint,
una necessitat,
un plaer,
el somriure de l'infant...
Les cadenes trencarem
d'aquells que ens volen lligar,
i els direm per si no ho saben:
Llibertat, quanta falta fas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada