dilluns, 30 d’agost del 2010

Melodia de seducció

Ves poc a poc,
resseguint la línia de la meva pell.
Acuradament i sense pressa,
descobrint a cada corba,
la passió i el sentiment.
Sembla que el que s'amaga,
és el més temptador, 
si descobreixo sota la roba
el que m'encén en combustió.
I entre tanta subtilesa,
el desig és el millor,
si la seda del teu cos
es disfressa de passió.
I com que les paraules van sobrant,
et regalo un silenci
per que et vagis preparant.
L'olor de la teva pell
guiarà els meus sentits,
per no perdre l'oportunitat
que s'escapa entre els meu dits.
I potser després de tot
aconseguirem recordar,
que dels llavis sempre es menja,
si un es deixa menjar.























Per una espurna

Ens cridaren a mitja nit. 
Ja no hi havia res a fer.
El foc s'ho ha menjat tot,
fins les espines del roser.
Aquell que vas plantar,
i regàvem cap al tard.
El de les flors blanques
que a l'avi li agradava tant.
No ha sobreviscut res.
Ni els records.
Tants anys que ha costat,
i en un instant...
Tot s'ha cremat.
Ara sols queda això,
les cendres i el dolor
d'aquell que no ho pot evitar.
Maleït el moment,
del pensament de l'inconscient,
que ens ha deixat sense res.
Per jugar amb sentiments
una espurna ens ha matat.