resseguint la línia de la meva pell.
Acuradament i sense pressa,
descobrint a cada corba,
la passió i el sentiment.
Sembla que el que s'amaga,
és el més temptador,
si descobreixo sota la roba
el que m'encén en combustió.
I entre tanta subtilesa,
el desig és el millor,
si la seda del teu cos
es disfressa de passió.
I com que les paraules van sobrant,
et regalo un silenci
per que et vagis preparant.
L'olor de la teva pell
guiarà els meus sentits,
per no perdre l'oportunitat
que s'escapa entre els meu dits.
I potser després de tot
aconseguirem recordar,
que dels llavis sempre es menja,
si un es deixa menjar.
Pels demés no ho sé. Per mi és insoportable, quasi no el puc acabar...sento els meus dits reseguin el teu bonic perfil i l'escalfor de tot el teu cos, però ja no sé si somiu o és veritat que estas al meu costat.Tinc fred i em vull cobrir amb la teva escalfor.
ResponElimina