dimecres, 14 de març del 2012

Quan tinc gana, a mitja nit

Tinc gana
del que la teva pell em demana,
del que la teva boca sospira,
mentre espera asseguda
a ser convidada a la festa.
Sols està la lluna
mirant des de la finestra,
pensant que sobra.
Amb la temperatura justa
començo a escalfar-me.
La mirada 
passejant,
per tot el que m'agrada menjar-te.
I desitjo que el temps
no vingui a buscar-me
i ni que sigui per un cop,
l'eternitat em deixi morir.
Ja ressuscitaré 
quan el plaer,
em convidi a venir.
Amb tu els pecats 
van quedar curts
i fan cua als inferns,
aquells amants que volen tenir
del teu cos el plaer.
Benvinguda la nit
en que la teva boca em va dir
jo per tu,
puc morir
quan tinc gana,
a mitja nit.











Ni que sigui una nit

No sé que em fa pensar
cada cop més en tu.
Potser les ganes de tenir-te
per a mi,
ni que sigui una nit.
Imagino cada detall,
el moment més precís.
I visc amb delit
una situació,
que mai he tingut.
Recórrer el teu coll,
pam a pam de la teva pell
olorant allò que em diu
que mai serà meu.
Però avui em dona igual,
ets tota per a mi.
La teva boca,
els llavis de mel,
les carícies que hem transporten
on tocarem junts el cel.
Desitjable és la paraula 
que tinc a la punta dels dits.
A la boca un sospir
quan penso que ets per mi.
No sé que hem fa pensar 
cada cop més en tu.
Sols sé que respirar
ja no té secrets
si la teva boca marca,
el compàs del desig més pur.