dissabte, 23 d’abril del 2011

Tot pensant...

M'agradaria saber el que penses
per saber quan en mi penses.
Quants dels teus instants són meus,
millor dit,
quan són meus els teus instants.
A vegades,
fins i tot a mi, 
em sorprèn el que escric.
El que penso,
la llengua,
no m'ho deixa dir.
Millor que sols ho pensi,
no et vull fer l'ego més gran.
Els gegants ja fa temps,
que sols estan al cap dels infants.
T'hauré de racionar l'amor
per que no en facis un mal us
i quan em tornis a veure,
et moris per un petó
d'aquells de cotó fluix.
Per que em desitgis amb avidesa
i no et cansis del meu record,
i comptis els minuts per veure'ns 
com sempre ho he fet jo.
Que pateixis una mica
tot pensant que del tot, no sóc teva.
No hi ha ningú que tingui el títol
d'exclusivitat i permanència.
Llavors, 
m'agradaria deixar-te pensant
sols per un instant,
que tot en aquesta vida,
s'ha de cuidar i alimentar.
Jo no sóc diferent.
No sempre és,
el que serà.





Gotes són

Per no sentir-me sola
m'amago, en una ullada de sol
després de la pluja.
I noto l'escalfor
de la petita condició
que puc arribar a ser.
Em puc perdre
per tornar-me a trobar.
És lo que té l'aigua,
que gota a gota
es fa un mar,
on et convido a nedar.
Poc a poc aniré arribant
on el destí em vulgui portar.
I la gota s'anirà diluint
sense pressa,
amb la peresa de l'hivern
que ens fa quedar-nos al llit,
esperant que passi el fred.
Relliscant pel teu cos
lo millor de tu em vull quedar
i absorbir, com esponja que sóc,
el que em vulguis oferir.
Gotes són el que rega el nostre cos
abans de florir.