per saber quan en mi penses.
Quants dels teus instants són meus,
millor dit,
quan són meus els teus instants.
A vegades,
fins i tot a mi,
em sorprèn el que escric.
El que penso,
la llengua,
no m'ho deixa dir.
Millor que sols ho pensi,
no et vull fer l'ego més gran.
Els gegants ja fa temps,
que sols estan al cap dels infants.
T'hauré de racionar l'amor
per que no en facis un mal us
i quan em tornis a veure,
et moris per un petó
d'aquells de cotó fluix.
Per que em desitgis amb avidesa
i no et cansis del meu record,
i comptis els minuts per veure'ns
com sempre ho he fet jo.
Que pateixis una mica
tot pensant que del tot, no sóc teva.
No hi ha ningú que tingui el títol
d'exclusivitat i permanència.
Llavors,
m'agradaria deixar-te pensant
sols per un instant,
que tot en aquesta vida,
s'ha de cuidar i alimentar.
Jo no sóc diferent.
No sempre és,
el que serà.
es precioooos m'has deixat sense paraules i cuasi benbe sense alé no m'agradaria que deixesis mai aquest hobby teu en la cual ets la number 1 petons reina sempre tindras un fan
ResponEliminaGràcies a la persona que m'ha donat a conèixer, avui mateix,aquests "trossets". Desprès de llegir aquest trosset de pensament, he de dir que m'he quedat sense paraules. He connectat amb una situació viscuda i que mai ho hagues pogut descriure millor ni amb millor composició de paraules que les que ens has regalat.
ResponEliminaJa se on he de fer una aturada cada vegada que entri a la xarxa.