dissabte, 19 de novembre del 2011

Silenci, benvingut a mi...

Silenci, benvingut a mi...
intentant donant-he forma. 
La provocació d'un estat verge 
on no hi ha frontera, 
sinó camí,
on hem lliuraré a la paraula
per fer-me sentir.  
La seva textura de vellut serà,
acariciada en sentiments
d' avantguarda
i on el passat es mantindrà,
sempre,
en la mateixa ratlla.
Mastego la seva olor
trencada pel color
de la partitura en cançó.
I res més,
doncs l'aire que respiro
no fa cap soroll,
sols, eterna màgia
d'allò que es transforma
en un instant de paraula.
La seqüència d'una acció
que no es veu però es palpa.
Si mai teniu l'oportunitat
de mastegar el silenci,
assaboriu el seu gust,
engoliu el seu l'aroma i 
guardeu-lo en l'ànima.
En el món en que vivim 
el silenci és un tresor
cobdiciat per la paraula.