dissabte, 28 de febrer de 2015

Per si el demà mai arriba

Així com les coses vénen
i marxen sense avisar,
com el que tant costa d'aconseguir
i la tendresa de mirar la veritat
en els ulls d'algú,
que mai t'enganya.
Així,
simple, ras i curt,
de sobte, sense pensar,
allargant el temps
en cada batec
per si el demà mai arriba
i s'oblida que som,
les ganes d'una carícia,
que acaba de començar.

dijous, 26 de febrer de 2015

La nit no tindrà miralls

Ja hem fet el més difícil,
ara, tot anirà bé,
i farà baixada.
La nit no tindrà miralls,
sols ganes de mirar-te
on dos ulls es fan quatre
encara que aquests,
es tanquin per tocar-se.
Però em vas dir
i jo, vaig ometre la paraula,
perquè ja hem fet el més difícil
i tot anirà bé,
i farà baixada,
i es trencarà el gel,
i començarà la màgia,
i la pell dirà,
que avui tenia gana.
No porto promeses a la butxaca
però sempre poso el cor
per si em fa falta
ressuscitar de la por d'estimar-te.
Sedueix-me,
ara ja hem fet el més difícil
i tot anirà bé,
i farà baixada,
i la nit no tindrà miralls,
però sí, ganes de tocar-te.





dimecres, 25 de febrer de 2015

Un motiu per tornar

Li dono al vent
un motiu per tornar,
qui sap, si ho deixo per demà
potser serà massa tard,
i després no podré,
ni dir ni callar,
perquè res estarà bé,
si és que mai ho ha estat.
M'ho diu el sentit comú
que guardo per si de cas,
per si em falla l'instint,
per si el cor no em sap portar
al que he deixat avui
entre llençols i coixins,

lluny, en un altre món,
on sols estem tu i jo,
i jo i tu, allí estem sols.




dimarts, 24 de febrer de 2015

Presonera

Presonera,
així tinc avui a la meva llengua,
maldestra, fugissera,
i una mica entremaliada.
De drap, diria la meva àvia,
meandre d'un rierol sec,
que gairebé no porta aigua.
Enganxada al paladar
si em preguntes la resposta
doncs, ni jo mateixa sé,
quina és la consulta.
Exaltant la seva postura
a cop de silenci,
perquè no vaga la pena cridar,
si ningú ens escolta.
Deixant passar el temps
per veure si li torna la força,
i de pas, diu la paraula màgica.
Però avui està presonera,
maldestra, fugissera,
i una mica entremaliada.
Així tinc a la meva llengua.


diumenge, 22 de febrer de 2015

Amigues

Arriben llunes noves,
ventades i pluges,
cançons a la vora del foc,
i passejades amb onades.
Nenes amb trenes
de galtes vermelles,
estius de poble,
olor del sabó de sempre,
i maduixes recentment collides.
Rialles i corredisses,

la missa dels diumenges,
el vermut a la plaça,
i tu, i els nostres records
de nenes petites,
dues, que per molt que passi el temps,
mai deixaran de ser amigues.






dimecres, 18 de febrer de 2015

Tant per saber

I encara queda tant per saber,
però jo tinc poc temps
i molta pressa
i aquesta nit no hi ets,
i els records s'amunteguen
dient-me,
que no tothom
en un got d'aigua s'ofega,
perquè hi ha gent
que mor lentament
veient passar les hores,
esperant que allò
que va sentir
en aquella habitació d'hotel,
torni per eixugar-li les llàgrimes.

dissabte, 14 de febrer de 2015

El vent podria contar moltes coses

El vent
podria contar moltes coses,
però prefereix callar
passejant-se pel mig de la gent,
fent d'espieta.
Li agraden
les faldilles curtes de les dones,
els racons plens de fulles
i arrissar les onades,
pintant randes d'escuma.
Se sap important
i a vegades, bufa fort
fins a extenuar-se,
per convertir-se
amb brisa que més tard,
acaricia pells i ànimes.
I encara
que és fugisser,
potser, un dia,
l'atrapa una boca
i el deixa en una altra,
on l'amor li fa d'esquer,
amb forma de besada.
El vent
podria contar moltes coses,
però prefereix callar
i fer d'espieta,
pel mig de la gent,
passejant-se.



divendres, 13 de febrer de 2015

M'agrades

No sabria dir-te,
però tanmateix,
ets com aquell somriure
que brolla del desconegut
i t'omple la panxa
de papallones trapelles
que juguen a empaitar-se,
com la vida
quan comença
i la il·lusió
que mai s'apaga,
la dolça remor
del rierol en primavera
tot just es desfan les glaçades
i les nits on la foscor
no dóna por,
sinó confiança.
No sabria dir-te,
però tanmateix,
m'agrades.

dimecres, 11 de febrer de 2015

Jo mai seré sempre

Sí, ja ho sé,
jo mai seré sempre,
potser, amb una mica de sort
un encara que s'allargarà
fins que aquesta nit
la teva memòria
decideixi desaprendre'm,
i a partir de llavors,
m'aniré fent petita,
fins a desaparèixer.
Sí, ja ho sé,
jo, mai seré sempre.




dimarts, 10 de febrer de 2015

Li diuen vanitat

Passejo per quimeres,
inferns disfressats de cel,
silencis plens de paraules,
i poemes vestits de sentiments.
Estic,
entre el dubte de no saber
i el de voler conèixer,
el de perdre's
i no trobar-se,
en un punt mort
que reviu a batzegades
i on tothom diu la seva
quan aquests,
millor podrien callar-se.
La societat ens ensenya,
a pensar sempre amb nosaltres.
Li diuen vanitat
i jo, en sóc la primera
que la fa servir per passejar-se
en inferns disfressats de cel,
silencis plens de paraules,
i sentiments en forma de poemes.
Estic,
entre el dubte de no saber,
i de voler conèixer.


diumenge, 8 de febrer de 2015

Diuen que naixem savis

Diuen que naixem savis
però en algun lloc de la vida
ho perdem tot,
i hem de tornar a aprendre
a aixecar-nos
cada cop que caiem,
a eixugar-nos les llàgrimes
i a dir, algun cop que no.
Espolsem la vareta màgica,
preguem als déus
felicitat i amor,
mirem postes de sol
cercant resposta,
però el silenci,
és la nostra única contestació.
Fins que un dia,
tornem on ho vam perdre tot
i després de tornar a aprendre
i aixecar-nos
cada cop que caiem,
després d'eixugar-nos les llàgrimes,
i de dir algun cop que no,
tornem a néixer savis,
encara que ens costi la mort.


divendres, 6 de febrer de 2015

Compta amb mi

Fins que se't curin les ales,
fins que se t'acabin les llàgrimes,
fins que l'esperit et digui prou,
compta amb mi.
Pel que sigui,
a tota hora,
en tot moment,
per qualsevol motiu.
Plogui o nevi,
amb sol o vent,
trepitjant oceans,
o nedant per deserts.
Perquè jo no vull res
si res em vols donar,
fins que se't curin les ales,
fins que t'acabin les llàgrimes,
i l'esperit et digui prou.



dimecres, 4 de febrer de 2015

Tot ha de ser senzill

Tot ha de ser senzill.
Sense ingredients innecessaris
que emmascarin els gustos
d'allò que sentim,
d'allò que callem
per no ofendre
i evitar-nos els dubtes
d'un ball de màscares
per no ferir
encara que trepitgem
brases enceses,
perquè l'únic que desitgem
és fugir on la resta del món
no ens digui
mirant-nos als ulls,
que en som,
els únics culpables.
Tot ha de ser senzill.

La paraula màgica

Encara no saps de mi
ni jo de tu,
tot just set mots
que no goso pronunciar
per si marxes corrents
abans de poder tastar
la regalèssia dels teus llavis,
i mirar uns ulls
que viuen tristos esperant
un t'estimo
com la paraula màgia
que els hi facin creure que l'amor
no és un invent,
sinó una cosa molt real.
Encara no saps de mi,
ni jo de tu,
però avui et voldria aquí
on batega el meu cor
i dir-te'n set (paraules)
per poder tastar
la regalèssia dels teus llavis
i mirar uns ulls
que viuen tristos,
mentre esperen un t'estimo.