diumenge, 22 de febrer de 2015

Amigues

Arriben llunes noves,
ventades i pluges,
cançons a la vora del foc,
i passejades amb onades.
Nenes amb trenes
de galtes vermelles,
estius de poble,
olor del sabó de sempre,
i maduixes recentment collides.
Rialles i corredisses,

la missa dels diumenges,
el vermut a la plaça,
i tu, i els nostres records
de nenes petites,
dues, que per molt que passi el temps,
mai deixaran de ser amigues.






3 comentaris:

  1. Que bonic és en les relacions humanes el poder mantenir les amistats que es varen generar en la nostra infantesa i perpetuarles en el temps. El poder mantenir vius els records i compartirlos amb aquelles persones que han viscut paralel.les amb la vida personal de cadascú de nosaltres.
    El sentirse recordat, estimat per persones que no t'obliden, és l'expresió d'un sentiment humà dels mes reconfortants que existeixen. El saber que no estàs sol, que hi ha persones que pensen amb tú i que tu els hi correspons amb el mateix afecte, ens omplena de reconeixement i seguretat i en tancar els ulls, en dibuixa un somriure amable.

    ResponElimina
  2. Que bonic és en les relacions humanes el poder mantenir les amistats que es varen generar en la nostra infantesa i perpetuarles en el temps. El poder mantenir vius els records i compartirlos amb aquelles persones que han viscut paralel.les amb la vida personal de cadascú de nosaltres.
    El sentirse recordat, estimat per persones que no t'obliden, és l'expresió d'un sentiment humà dels mes reconfortants que existeixen. El saber que no estàs sol, que hi ha persones que pensen amb tú i que tu els hi correspons amb el mateix afecte, ens omplena de reconeixement i seguretat i en tancar els ulls, en dibuixa un somriure amable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari Ignasi. :)

      Elimina