dimecres, 23 de novembre del 2011

Acarono el silenci

N'estàs segur que me la dones?
Entre paraules
em trobaré en mig dels actes,
dibuixats al pensament
de les portes d'estimar.
Doncs no és fàcil donar
si no és rep.
Res és incondicional.
Acarono el silenci
que diu l'eco del teu crit
entre sordes promeses 
de tenir-te sols per mi.
Disfressada llibertat
de mentides i d'enganys
entres paraules dolces
i altres paranys.
Però em deixaré seduir
encara que hi perdi
per tu,
cor i esperit.
Doncs jo sé 
que el millor estrany 
és el que es desitja conèixer
sense intenció d'esbrinar,
si l'amor és de per vida
o sols un instant.
He canviat de pensar
a cop dels anys
i ara sols busco
un instant de llibertat. 
N'estàs segur que me la dones,
o la tindré que robar?
Acarono el silenci
que diu l'eco del teu crit
quan es fa gran el meu llit
sense tu,
al meu costat.