divendres, 30 de març del 2012

Em vull perdre amb tu

Vull distància curta
entre la meva boca 
i el teu desig
aquesta nit.
No hi haurà espera.
Tots els minuts conten
perquè la pressa,
sempre m'incita a moure'm
en el mateix sentit.
La verticalitat dóna joc
a la frontera de l'espai
doncs, en l'horitzontal,
no hi ha mides
que em puguin aturar.
No sóc valenta,
però sé on et puc tocar.
La imaginació amb tu
és terreny per explorar.
Potser qui sap
si després de tot,
volem que torni el temps a recordar
que hi ha milions de formes d'estimar.
Em vull perdre amb tu,
però no li diguis a ningú 
on em duràs.
La lluna farà el silenci
on el teu cos dibuixarà
el gust d'allò, 
que és difícil d'oblidar.
Aquesta nit,
vull distància curta
entre la meva boca 
i el teu desig.








diumenge, 25 de març del 2012

Buscant, potser trobem la solució

Els sentits remouen instints
amb el teu passejar.
El moviment genera allò
difícil de parar.
Buscant, potser trobarem solució.
Tocar-te la pell serà
alguna cosa més que intuïció.
Acció de plaer
en eterna combustió,
per saber com jugar al teu joc.
Cremar-me m'encén la passió
de construir carícies
en un cos,
on la imaginació es deixa volar
sense condicions.
I que el temps és deturi 
si-us-plau.
Que el final no arribi mai.
Tot curt es farà
el viatjar per on la imaginació
tants cops m'ha portat.
Deixa'm per un cop intentar
deixar d'imaginar
per tastar,
que la mel del teu cos
no és allò tant somiat
sinó que també es pot menjar.
Buscant,
potser trobem la solució.

















dijous, 22 de març del 2012

Resseguits amb els dits

No recordo pas
haver-te oblidat ni un instant.
Tots els segons van ser teus.
Tots els moments dibuixats
en la fotografia d'allò,
que en l'ànima queda marcat.
Resseguits amb els dits
del delit de la carn,
marcant camins de pecat
redimits pels sentits,
que mai perden compàs.
Allí em vull quedar
enmig del tot
i del no res,
on la màgia fa un paper
disfressada de dolç esquer.
Perquè qui vol caminar
si pot volar al teu costat?
Quan tanco els ulls en mig de la nit
la teva imatge em ve a buscar
com allò que es somia aconseguir.
No recordo pas
haver-te oblidat ni un instant,
doncs, cada sospir és teu,
des que sé respirar.



dissabte, 17 de març del 2012

Única

Única en la seva espècie.
Difícil de trobar-la,
entre la màgia 
i el somni, de tenir-la.
Sempre és ella la que marca
l'inici i la pausa,
el deliri i la proesa,
d'aguantar-se les ganes 
de posseir-la.
Per que mai hi ha prou temps
per estimar-la,
doncs l'infinit
sempre queda lluny,
quan li mires als ulls 
i li pintes
estrelles a la cintura.
Si muda em queda la boca
és per que ella m'ha pres la llengua.
La pròxima vegada
li robaré l'ànima,
pintant-li el meu desig
amb els meus llavis humits.
Única és i no s'ho pensa,
ella diu que no és res
i jo sense ella
em quedo sense paraula,
i sense estrella.







dimecres, 14 de març del 2012

Quan tinc gana, a mitja nit

Tinc gana
del que la teva pell em demana,
del que la teva boca sospira,
mentre espera asseguda
a ser convidada a la festa.
Sols està la lluna
mirant des de la finestra,
pensant que sobra.
Amb la temperatura justa
començo a escalfar-me.
La mirada 
passejant,
per tot el que m'agrada menjar-te.
I desitjo que el temps
no vingui a buscar-me
i ni que sigui per un cop,
l'eternitat em deixi morir.
Ja ressuscitaré 
quan el plaer,
em convidi a venir.
Amb tu els pecats 
van quedar curts
i fan cua als inferns,
aquells amants que volen tenir
del teu cos el plaer.
Benvinguda la nit
en que la teva boca em va dir
jo per tu,
puc morir
quan tinc gana,
a mitja nit.











Ni que sigui una nit

No sé que em fa pensar
cada cop més en tu.
Potser les ganes de tenir-te
per a mi,
ni que sigui una nit.
Imagino cada detall,
el moment més precís.
I visc amb delit
una situació,
que mai he tingut.
Recórrer el teu coll,
pam a pam de la teva pell
olorant allò que em diu
que mai serà meu.
Però avui em dona igual,
ets tota per a mi.
La teva boca,
els llavis de mel,
les carícies que hem transporten
on tocarem junts el cel.
Desitjable és la paraula 
que tinc a la punta dels dits.
A la boca un sospir
quan penso que ets per mi.
No sé que hem fa pensar 
cada cop més en tu.
Sols sé que respirar
ja no té secrets
si la teva boca marca,
el compàs del desig més pur.













diumenge, 11 de març del 2012

Tot sobreviu, si es pot respirar

Petits espais de temps
tenen records marcats
en un moment definit,
on la por fa forat 
en mig d'un cor ferit.
Qui sap si el perdó
té la seva opinió
i es deixarà seduir.
Mentre, esperarem asseguts
a que la vida doni pas
a un instant nou per respirar,
a un instant nou per sentir,
a un instant nou per morir
i renàixer altre cop
envoltats de felicitat.
D'aquella que ens fa riure,
de la que ens fa plorar,
de la que ens fa viure
amb penes i treballs.
Potser uns altres moments
tindran pecats per compartir
plens d'aquell desig,
que un dia,
em va fer volar.
Però no pateixis,
he après una cosa.
Tot sobreviu,
si es pot respirar.















dissabte, 10 de març del 2012

Amb lletra minúscula

Ens teníem tan a prop
que la taula era massa grossa.
La rialla traïdora
de dos amics
parlant en la fosca
ens deia
que alguna cosa més 
hi havia pel mig.
Allò que penses i mai em dius.
Allò que busques 
amb minúscules escrites
dins de mi.
Qui sap on son els tresors
si no es cerquen.
Als meus llavis trobaràs
alguna cosa més que paraules.
Desitjos amagats
apunt d'esclatar.
Sols necessito tenir-te aprop
i segur,
que la pròxima vegada
la taula serà petita,
la fosca una aliada
i la lletra serà majúscula.
Tornem a quedar?









dimecres, 7 de març del 2012

A palpentes

I que seria si no és
el que potser es perd 
en la nostra pell,
on creixen camins.
Refugis buscats,
sentiments dibuixats
de plaers mai sentits.
Qui diu que sempre és el mateix
és que mai ha provat, 
la carícia d'allò que incita
a ser estimat.
Per que tocar-te és un instint
com respirar
i sentir-te el desig 
d'un explorador a punt d'investigar.
Sé que la perfecció no existeix
però que importa
si la seducció és tot allò imaginat.
Passejaré per la teva pell 
i em deturaré a provar tots el racons...
I et diré a cau d'orella
estima'm sense pressa
doncs no vull que s'acabi
allò que amb tu comença.
Quan no hi ha paraules,
sols la teva pell a palpentes
amb carícies blanques,
el desig sempre augmenta.









dilluns, 5 de març del 2012

Un petó dolç en la ombra

Si en negra fosca
la nit et crida ofegada,
serà, que la paraula sobra.
Doncs on neix llàgrima
ja no importa com s'estima,
sinó el que s'espera.
Del tacte no sobra carícia,
més aviat en fa falta.
Comptant les hores
per que arribi l'amor
la por es fa llarga
i la ment no pensa.
Es desespera buscant sortida
al que el cos i l'ànima,
necessita.
Per que sempre és ella 
la que pren la iniciativa.
La por comença
on la llengua calla
i l'esperit dibuixa
el que desig espera:
un petó dolç
en la ombra.









dissabte, 3 de març del 2012

De tant en tant

Pensa una miqueta amb mi
de tant en tant.
Sols, el temps just,
per no oblidar-me,
el temps just per sentir-me.
Si la pell no es toca
la distància és massa llarga
i no recorda l'aroma,
que sempre ens fa viure.
Crida el meu nom
per saber com sona
de la teva boca,
i potser qui sap,
mai podràs esborrar
el gust de la paraula 
segellat en ella.
No és que vulgui ser passatgera,
vull ser la perpètua.
La que no marxa.
La que t'inquieta.
La que et fa somiar
sense lluna
i riure en la tristesa.
Vull ser aquella
que et desperta el desig
en nit fosca,
buscant petons dolços
si el temps amargueja.
Pensa una miqueta amb mi,
sols el temps just per no oblidar-me,
el temps just per sentir-me
en la pell que si no es toca
no recorda l'aroma,
que sempre ens fa viure.