dimecres, 2 de juny de 2010

El temps que millor cura...és el que no perdura


Ara ja no és hora 
de seguir pensant amb tu.
Millor deixar-ho així.
Amb els ulls oberts
i el cor tancat.
Amb la ment callada 
per no fer-nos mal
i el somriure trist
per anar tirant.
Per complir l'expedient
i anar aprovant.
Les matrícules d'honor 
sols les dona el cor
a qui estima de veritat. 
Ara ja no és hora
de plorar pel que vols
i mai ha estat.
Sempre d'esquenes hem sentit
que l'amor segueix vivint
de les restes del desig.
Però nosaltres seguim igual
a pesar del que va passar
demanant al nostre cor
que desperti d'aquest malson
i comenci a bategar.