divendres, 17 de febrer del 2012

Sola amb la teva copa

Sola.
Sí, sola en una taula rodona.
Petita o immensa,
què importa.
Bellugant idees,
remenant la copa,
pensant, que estic sola.
De fons,
la cançó d'una melodia
picada en un piano
que s'imagina.
La gent parla,
crida.
Però jo estic sola.
Ja has marxat fa estona
i la cadira m'ensenya
que ja és morta.
La gent del carrer
no m'escolta
i camina a corre-cuita.
Li he fet una foto 
a la teva copa
però tu no hi ets.
Jo
ara,
estic de nou sola.



El teu gust

Als llavis,
a cops en porto 
del teu gust.
I em recorda a matinades
on sols diuen veritats
els llençols que ens tapen.
A estones impossibles
sempre imaginades,
a foc i agua salada,
al mar que ens ofega
les nostres ganes.
Allò que es diu
dolcet a l'orella
per no despertar a ningú.
Als llavis,
a cops en porto 
del teu gust.
I m'imagino
retallant poemes,
escrivint paraules
i fent l'amor amb tu.
I pensant que lo meu
és de tots dos,
on no importen les petjades
dibuixades en l'horitzó,
per que l'abans no és l'ara,
el demà qui sap l'avui,
l'instant és un somriure
pintat en els teus ulls.
Als llavis
m'agradaria
avui,
portar-ne del teu gust.