divendres, 9 d’agost del 2013

Fràgil

M'estic buscant 
entre un garbuix de batecs
pels carrers dels sentiments, 
alguns vuits i d'altes plens
però que sempre marquen
la sensació d'haver-los viscut
encara que siguin nous,
encara que sempre em juri
que mai em tornaran a fer mal
i que la pròxima vegada
aniré amb els ulls més oberts
i el cor tancat
per no patir,
ni ser el ninot de ningú
i la de fàcil ferir,
però què voleu,
encara que la vida em doni cops
jo no puc pas canviar
i a vegades,
la fortalesa es trenca
i jo,
sols puc plorar
fins que l'última llàgrima surt
i em diu,
que ja tot ha passat.