dissabte, 2 d’octubre del 2010

En el món dels somnis tot sembla real

La lluna m'ha fet la ullada aquesta nit.
I m'ha convidat a casa seva,
per explicar-li els meus somnis,
que tenia de petit.
Somiava que tot era gran,
cosa que no ha canviat pas tant.
Somiava que era feliç.
I això em fa sentir trist,
doncs potser no he aprofitat,
les errades del passat.
La lluna m'ha embruixat,
i en somnis li he explicat,
els meus sentiments per tu.
El silenci ha atorgat,
el benefici de la veritat,
que sols ella en sabrà,
en els somnis de la nit.
Per mi fou més fàcil,
d'amistat disfressar,
el que tu volies sentir dir
del nostre amor desdibuixat.
Ja ho veus,
la que escric ara,
no jo sóc jo,
ets tu,
per la lluna convidat.
En el món dels somnis,
tot sembla tant real,
que estimar-me es un poema,
que no s'hauria d'haver acabat.