diumenge, 31 d’agost del 2014

Per sobre del que no està escrit

Tot comença a ser record
quan ja no es pot oblidar
com és de gustós el desig
mentre m'embriaga la pell
el fet de pensar que et vaig tenir
on la llengua no pot parlar
perquè ocupada està a ballar,
per sobre del que no està escrit.
Callarem o millor direm
que volem tornar a memorar
tots els segons viscuts?
Qui sap.
Rúbrica o segell
tot té el mateix sentit,
quan el gust és compartit
i comença a ser aquell record
que sense voler,
sempre ens embriaga el tegument
que ens embolcalla l'esperit.





divendres, 29 d’agost del 2014

No cal dir-ho tot, quan tot ja se sap

No cal dir-ho tot,
quan tot ja se sap.
La dreta sempre estarà
a l'esquerra de l'altra mà
i no es mourà d'allí
perquè així està escrit
com tot el que no cal dir
quan tot ja se sap,
i encara que ens quedi temps
per sorprendre'ns d'un simple instant
on les paraules no voldran dir
i el cor callarà
no passarà res,
doncs, la importància és escoltar
sense dir-ho tot,
perquè tot ja se sap.




 

dimecres, 27 d’agost del 2014

En exaudir la teva veu

Sé que potser no té sentit
però en exaudir la teva veu
m'entren ganes de ser
el primer pas de l'infinit
d'un temps que sempre creix,
d'un temps que sempre diu
que la passió és més que un sentiment
que es porta enganxat al cor
i es passeja per tot el cos
amb el pressentiment que amb tu,
puc tornar a tenir emocions
i papallones de colors
jugant trapelles a fer-me petons
des dels cabells,
fins a la punta dels peus.





dimarts, 26 d’agost del 2014

Que fos diumenge

Sempre m'agradaria
que fos diumenge
i donar-te la ma
on ningú pregunta
qui és qui,
o qui és tal.
M'agradaria menjar-me
els teus llavis de maduixa
amb xocolata fosa
enmig d'un llit en penombra
i sentir el regalim
de saliva enganxosa,
plena de fam.
M'agradarien tantes coses
que sé que mai seran,
que a vegades penso,
que ja no vull seguir somiant.
Sempre m'agradaria
que fos diumenge,
però festa,
no pot ser tot l'any.




dissabte, 23 d’agost del 2014

A contracor

A contracor escoltes mentides
que retronen com bales
que s'esgolen de la veritat,
dites per boques
que es creuen jutges
de sentències absolutes
úniques i irrefutables
signades amb sang,
la mateixa sang vermella
que corre per les venes
d'aquells que mai es cansaran de cridar,
que les mentides són miratges
que un dia s'esvairan.


diumenge, 17 d’agost del 2014

Tinc un mirall que em contesta

Tinc un mirall que em contesta
sense preguntar,
sols de mirar-li als ulls
em llegeix el pensament
em deixa muda
i em diu
que el que veig és el que tinc,
petit o gran,
de mil colors,
primaveres o tardors,
hiverns i estius,
amb les cames a punt de córrer
i dues mans per tocar
allí on l'ànima disserta
i l'esperit no deixa de dir,
que la sinceritat no és una moneda
si no una llengua que no pot callar
quan aquesta
ens crida des de dins.





dilluns, 11 d’agost del 2014

Deslligada de les ombres

Romania quieta,
deslligada de les ombres.
No li importava anar nua
o despullada,
tant era si el tacte
ja la vestia
en les hores fosques.
La vida, li havia donat camins
però també laberints on perdre's,
i ara,
ja no buscava impossibles,
sols el tacte de carícies
que li diguessin
que tothom podia respirar,
en l'obagor
de les tenebres.



dijous, 7 d’agost del 2014

Records

El record
comença en un lloc qualsevol
on qualsevol riu o plora,
on l'edat no és un nombre concret,
on els instants s'enganxen a la vida
i allí resten per sempre
encara que, a vegades,
els vulguem esborrar.




dimarts, 5 d’agost del 2014

Entre la multitud

Entre la multitud
espero sentir la teva veu
aquesta nit
i si no,
me la imaginaré
a cau d'orella
xiuxiuejant mots
que s'arrapin al meu coll
com el millor collar de perles,
per lluir-lo quan no hi siguis
ensenyant-li a tothom,
que el millor vestit que porto
són les teves carícies
enganxades al meu cos dient-me,
que quan tu em toques,
tot es torna possible.






dilluns, 4 d’agost del 2014

Sols cal deixar-se anar

Encara es deixaven sentir
perquè tenien força per dir,
i estones per callar.
Tot tenia el seu temps
com el va tenir ahir,
i el tindria demà.
Així seria sempre.
No hi ha mesura en el fet de donar
quan es dóna perquè sí
i amb el perill de l'aventura
ens endinsem al desconegut
amb ulls clucs
i mans nues
però plenes,
de possibilitats infinites.
Sols cal deixar-se anar,
i de tant en tant,
obrir les ales
i enlairar-se.

dissabte, 2 d’agost del 2014

En vull més

Ni un polsim,
ni un pedaç.
En vull més.
Entre dies,
setmanes,
i anys.
A batzegades,
sacsejada
de cap a peus
i dels peus al cap,
de l'indret
i del revés,
per sempre,
perquè sí,
encara que hagi de tornar a començar
i acabar mil cops
dins del mateix forat,
en vull més.
Ni un polsim.
Ni un pedaç.´