diumenge, 17 d’agost del 2014

Tinc un mirall que em contesta

Tinc un mirall que em contesta
sense preguntar,
sols de mirar-li als ulls
em llegeix el pensament
em deixa muda
i em diu
que el que veig és el que tinc,
petit o gran,
de mil colors,
primaveres o tardors,
hiverns i estius,
amb les cames a punt de córrer
i dues mans per tocar
allí on l'ànima disserta
i l'esperit no deixa de dir,
que la sinceritat no és una moneda
si no una llengua que no pot callar
quan aquesta
ens crida des de dins.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada