divendres, 30 de gener del 2015

Dos que ja no eren

Caminaven junts
però separats
fent un cercle
d'una línia recta,
vivint la nit
en ple dia,
caient
quan haurien d'agafar-se,
perduts enmig de la gent,
plorant sense llàgrimes.
Perquè ells
eren dos,
que ja no eren.

dijous, 29 de gener del 2015

Matisos

Una veu sense matisos,
muda d'esperit
i perduda dins d'un temps
que no sap
si és futur,
passat o present.
Sentiments a l'esguad del què vingui,
sense cuirassa,
amb la valentia pròpia
dels inconscients
o dels infants,
que juguen a estimar-se.
Moltes preguntes
sense resposta,
i dos ulls que es guaiten,
més enllà d'una taula.
I per acabar,
un principi que em diu
que ja res és igual
després de saber-te,
perquè un cop t'he vist
he sabut que hi ha camins,
que no tenen tornada.




dimarts, 27 de gener del 2015

Ja no t'estimo

M'has perdut.
Sí, amb totes les lletres
i un punt final,
que no deixa dubtes.
Ja no t'estimo,
cosa que creia impossible
però així ha estat
i després dels moments durs
i d'algunes llàgrimes,
torno a volar lliure.
Qui sap a on,
no tinc el destí marcat.
Ara m'has perdut
i jo m'he trobat,
sí, amb totes les lletres
i un punt final,
que no deixa dubtes.


dissabte, 24 de gener del 2015

Tenim un cor

Tenim un cor.
Gran o petit,
però el tenim.
A vegades pateix,
es queda mut
i no sap què dir,
perquè no té batecs.
D'altres, vola furtiu
i s'escapa de la realitat
buscant consol
al primer niu,
i s'equivoca.
Plora,
es trenca en mil bocins,
i passa gana.
Però un dia,
sense saber com
tornem a tenir un cor,
gran o petit,
que pensa que després de tot
es mereix ser feliç,
i torna.




divendres, 16 de gener del 2015

Abans de tancar els ulls

Ja sé que estic lluny,
tant, que el voler,
el desitjar,
l'anhelar,
encara fa la distància més difícil.
Però saps,
cada nit sota el coixí,
al costat dels meus somnis,
hi poso un gran somriure
perquè quan tu arribis,
t'hi vulguis quedar
per sempre,
per voler,
desitjar
i anhelar
el mateix que jo,
i que la distància
sigui un sospir
i el difícil aquell petó
que encara que estiguem lluny,
somiem plegats,
abans de tancar els ulls.




dimarts, 13 de gener del 2015

Dins

Potser dins de tot
no hi ha res,
o potser sí,
i té el color del fum
blanc esmorteït
amb fal·lera d'ofegar-se
al precipici del teu buit.

Allí on a vegades
les cames s'ajunten
i d'altres es separen,
per deixar-me entrar.

diumenge, 11 de gener del 2015

Oblideu-me

Oblideu-me.
Sortiu al carrer
i no pronuncieu
mai més el meu nom,
deixeu que les gavines xisclin
i que el blau del cel
es torni mar.
Talleu les branques en flor
i torneu-les a plantar
però sobretot,
oblideu-me
si és que em podeu oblidar.




dijous, 8 de gener del 2015

He provat

He provat d'ofegar-me
de quedar-me buida de paraules,
d'oblidar i tornar a començar,
d'ensenyar-li el camí al fat,
de no equivocar-me,
de volar sense ales
i de plorar sense llàgrimes.
He provat de no ser jo,
de cridar sense veu,
de sentir com la neu
crema com el foc
i caminar sense destí.
Ho he provat,
però no puc.
I torno a començar
cada dia de nou,
per millorar,
per ser com sóc,
per no callar,
per nedar contra-corrent
i per dir-li a la resta món
que vull ser millor,
encara que sé,
que fàcil no serà.
Ho he provat
i demà,
ho tornaré a intentar.





dilluns, 5 de gener del 2015

Pensant en veu alta

Tu i jo,
ja sé que no té sentit
i que potser fins i tot
ha perdut la forma
però avui m'he trobat al mig del món
pensant en veu alta
dient el teu nom,
vivint amb la companyia
d'un somni,
que de tant repetir-lo
ja es creu real
i he tingut por,
la por dels que no saben
si l'adequat és somiar-te,
o transformar-te en realitat.




dijous, 1 de gener del 2015

Tornar

Vull tornar
per ser millor
encara que no diferent,
canviarem per cometre errors nous

i ens retrobarem
per mirar-nos als ulls
i perdonar-nos errors vells,
perquè la gent som així
i creixem després d'acceptar
que encara que tinguem equivocacions,
aquestes, sempre ens ajuden a tornar.