dijous, 29 de gener de 2015

Matisos

Una veu sense matisos,
muda d'esperit
i perduda dins d'un temps
que no sap
si és futur,
passat o present.
Sentiments a l'esguad del què vingui,
sense cuirassa,
amb la valentia pròpia
dels inconscients
o dels infants,
que juguen a estimar-se.
Moltes preguntes
sense resposta,
i dos ulls que es guaiten,
més enllà d'una taula.
I per acabar,
un principi que em diu
que ja res és igual
després de saber-te,
perquè un cop t'he vist
he sabut que hi ha camins,
que no tenen tornada.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada