dilluns, 7 de novembre del 2011

El que no veus

Hi ha sensacions 
que no es poden explicar
per que no hi ha paraules
per definir, el que aquestes volen dir
amagades sota el coixí de la nit
que les fa callar.
El que no veus 
té tot el sentit
per un cor petit,
que no para d'explicar
l'important que ets per mi.
I quan intento dissimular
la llàgrima em fa morir
la necessitat de cridar
que ni que sigui un trosset
et voldria al meu costat
quan cau la negra nit.
Acaronant la teva pell,
bevent del teu desig,
i pensant, que això nostre,
no tindrà mai fi.
El que no veus
darrera està d'uns ulls foscos,
llavis molsuts
i cos petit,
disfressada de seguretat
per aparentar ser
una miqueta més gran així.
Però a la realitat no es pot mentir
i em mi descobriràs,
que no sóc el que no dic.
Ja saps on em pots trobar.
Recollint llàgrimes de sota el llit
fins que hem vinguis a salvar
dels fantasmes que mengen ànimes
quan tothom, està dormint.







Bandera blanca

Quan tanco els ulls
sols puc imaginar-te
en un petit bocí de la meva vida
on vas obrir camí.
Allí poc a poc construeixo somnis
que voldria visquessis amb mi.
Però sé que no són més que això.
Els somnis d'algú que encara camina
i imagina que la vida amb tu
pot tenir altre sentit.
Quan l'amor et fa un forat
en l'ajustada agenda del destí
se li ha de donar bandera blanca
per que entri amb tota llibertat.
Qui sap quan marxarà
i deixarà un forat difícil de tapar...
És més fàcil decidir el entrar 
que el sortir.
Doncs la porta és més petita
quan la tanques 
que al obrir-la.
Deu ser, la perspectiva.
I com que en l'amor
res té sentit
sé que et puc dir a cau d'orella
mentre dorms a mitja nit,
que ets la cosa més fantàstica
que m'ha passat a mi,
a part de nàixer
respirar
i sentir.
Quan tanco els ulls
sols puc imaginar-te...
la resta ja es decidirà
tot fent camí plegats
traient banderes blanques
i conquerint, 
petits o grans espais.