divendres, 31 d’octubre del 2014

Records impossibles

D'entre tot el que es trenca,
d'entre tots els bocins i retalls
trobo els teus llavis
en records impossibles
on l'oblit juga a fet i amagar
en cada corba de carícies,

perquè oblidar-te és infactible
tant com dir-li al destí,

que em penedeixo de saber-te.



dijous, 30 d’octubre del 2014

Siguis on siguis

Siguis on siguis
entre muntanyes, rius o planes,
entre camins petits
o grans galàxies,
entre la llum o la foscor,
entre anades i vingudes,
dies, mesos i anys,
al mar o en terra ferma,
et buscaré
i et trobaré,
siguis on siguis.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Arrecerats en la foscor

Arrecerats en la foscor
busquem les cantonades
perquè els nostres llavis es trobin
i les nostres mans s'aferrin
sense deixar escapar cap pam

de desig, fal·lera i gana,
aprenent de cada carícia
el camí de retorn,
per tornar a començar
si mai s'esgarria l'amor
entre la roba

i aquell farcell de petons,
que avui ens pengen de l'ànima.






dissabte, 25 d’octubre del 2014

Quan m'oblidis

Un dia,
quan m'oblidis,
tornaràs a escoltar el meu nom
i dintre de la teva boca
tindràs el gust agredolç
dels records que s'amunteguen,

però jo no en tindré la culpa,
perquè al no ser-hi
no podràs dir que recordes
a algú que ja no existeix.



dijous, 23 d’octubre del 2014

Olor de poble

Una porta vella grinyola
reptant al silenci
i li diu que el temps no passa

si ella el tanca
amb pany i forrellat
dins la memòria
de quan érem petits
i ens mullàvem els peus
en aquella bassa
on l'aigua era sempre freda,

i els estius feien olor de poble
amb cadires a la fresca
on la gent gran et deia,
per fer-te gran
no vulguis córrer.


Per als meus avis allà on siguin.


dilluns, 20 d’octubre del 2014

Malentès

T'he volgut dir
i tu has entès

una paraula escrita
a la que li falten ulls i boca,
per explicar-te'n el sentit.
I aquí comença el malentès,
on no hi ha cames per córrer cap a tu,
ni mans que eixuguin llàgrimes,
ni mot que toqui l'ànima
perquè sense voler,
hem construït una paret
que atura tots els batecs
i no els hi deixa dir,
que som un per l'altre
encara que a vegades

apareix, un t'he volgut dir
i tu has entès
una paraula escrita,
a la que li falten ulls i boca,
per explicar-te'n el sentit.
Perdona'm.

Aquí comença l'acord
entre la teva boca i la meva

i el silenci que sols es trenca,
per un profund gemec.










divendres, 17 d’octubre del 2014

Jo imagino...

Jo imagino petjades
en escales de marbre,
amb cels amb estels
que mai s'acaben,
onades de cotó
que no mullen
i dolços petons

que sols de pensar-te
em deixen sense oxigen.
Imagino que el temps mai finalitza
quan em tens al teu llit
enmig de flassades
petons i somriures,
amb el gust que mai ens cansa,
perquè som nosaltres mateixos

els que volem repetir
després de fer màgia.
No importa qui som,
sinó què som un per l'altre.
No són els cossos,
bé, potser si a estones
i d'altres,
la carícia,
l'ànima,
el desig i sobretot,
una pell que em conec de memòria.
Perquè us penseu

que imagino petjades
en escales de marbre?
Per què amb tu

els cels amb estels,
sempre es queden sense paraules.









diumenge, 12 d’octubre del 2014

El motiu

No és sempre el motiu
el que ens empeny a viure,
a vegades, és una inèrcia
que ve amb els anys
que l'experiència dóna
després de riure i plorar
i deixar les nostres mans
plenes de la terra
on es treballen els sentiments
on existir,
és sempre el motiu

que ens empeny a viure.







dimecres, 8 d’octubre del 2014

Enmig d'un desert d'enyor

I si tot no fos res
o res ho fos tot.
Miratges enmig

d'un desert d'enyor
assedegat d'actes.
Impulsos aturats

que busquen l'impacte
de trencar amb un dia qualsevol
i transformar-lo,
amb una caixa de sorpreses,

amb coets que omplen el cel
de llums i colors.
Però, i si tot no fos res,

o res ho fos tot.
Llavors l'enyor seria anhel
i l'anhel un dolç petó

enmig d'un desert.


dilluns, 6 d’octubre del 2014

Una lleialtat disfressada de fal·làcia

Odio ser,
la dissortada sort d'una mentida
que ataca amb l'estaca,

d'una lleialtat disfressada de fal·làcia.
Tant costa de dir,
que ja no m'estimes?
Dues paraules
i després, marxo de la teva vida
encara que en plori llàgrimes.
Tot passa,
fins i tot aquesta angúnia
que em sacseja l'ànima
després de dir-me,
que ja no sóc aquella
per la que sospires.
No pateixis

quan giri cua
faré màgia
i desapareixeré per sempre,
si és que el sempre existeix
després d'estimar-te.










dimecres, 1 d’octubre del 2014

Hem conegut la nit

Hem conegut la nit
enmig d'agrestes tempestes,
bassals d'aigua
plens de plors,
el gust amarg de l'oblit
i l'avidesa del que el temps
passi en un sospir
i s'aturi altra vegada

si no és molt demanar,
allí on la nit ens va presentar
i les rialles ens van deixar nus

en aquella petita habitació,
per fer l'amor un i mil cops.