diumenge, 30 de maig del 2010

28

Era 28
i el futur es va parar.
Dona igual el número.
Per a mi tots els dies ja són iguals.
De dia surt el sol
i de nit, 
la lluna em ve a buscar.
L'aire que respiro sembla embotellat.
Si tanco els ulls veig els teus,
o sigui, que prefereixo tenir-los tancats.
Tot és poc per recordar-te.
Tot és massa estimat germà.
Per molt que hi penso,
no puc entendre 
per que ens vas deixar.
La vida és capritxosa
i no entén de lleialtats.
Però aquesta va passant
i els teus records ens queden 
per, sense voler,
fer-nos mal.
La meva pena ja no té cura.
Sols em podré salvar,
el dia que tu i jo,
en algun lloc, 
ens puguem tornar a abraçar.


Records de sucre i sal.

I m'aniré diluint
en la tassa dels teus records.
Sense pressa...
per endolcir-los poc a poc. 
Em recordaràs en aquell bar,
i aquella tarda al parc,
en aquell dinar 
i el primer petó que no et vaig donar.
Em recordaràs,
per les paraules que et vaig dir
i les carícies en aquell llit
sense llençols en negra nit.
Recordaràs els anys que han passat
i que sembla que fou ahir
que amb una mirada em vares dir
nena, tu ets per mi.
I poc a poc s'aniran arxivant
per ordre alfabètic
les nostres sortides d'amants.
I sense saber-ho
alguna cosa quedarà,
per si mai el temps ens dona una treva
i ens deixa tornar a retrobar.