dissabte, 30 de juny del 2012

El color de l'odi

Encara tinc coses a dir-te.
Es van quedar dins de la por,
on no vaig ni atrevir-me
a convertir-les ni en un trist plor.
Allí s'amagaren
arraulides en un racó
i quan pensava ja oblidades,
sortiren a batzegades
acompanyades de l'odi mort.
Aquest que jo ja creia 
que no tenia color,
però sembla que sempre es pinta
quan li toca el record.
Llavors el temps s'atura
i es comporta com un malvat
deturant els seus instants 
en marques del passat.
Allí sempre hi ha valents que diuen
que no és bo recordar,
però el que ells no saben
ni sabran,
és que mai es poden esborrar
les marques de la sang.











dimarts, 26 de juny del 2012

Estar dins teu

No sé que tens,
però no em puc esperar
i estar dins teu altre cop
comença a ser, 
immensa necessitat.
No vull que sentis el mateix.
No et vull pas impressionar.
El que senti jo és
intransferible i personal,
però crec que t'ho haig de dir.
No puc pas dissimular
el batec de la meva pell,
el desig dibuixat als ulls
i les ganes de la meva ment.
Quan tinguis un instant
convidem a volar
on la roba sobra
per començar-te a estimar.
I et faré petons
que mai has provat,
camins que ningú t'ha mostrat
i si vols,
sols si vols, 
t'ensenyaré a estimar.
Per què l'amor dins teu
és el millor que he trobat.
D'esquena,
de costat,
la màgia sols té una posició
i jo dins teu,
ja l'he tastat.









dissabte, 23 de juny del 2012

L'estiu, ja és a la vora.

Entra brisa fresca per la finestra
i ens ensenya que l'estiu ja és a la vora.
Colpeja els vidres i sense preguntar,
s'endinsa en planera calma
i es respira la sensació de vida,
d'intensitat compartida.
Guardem el temps en una bossa
tancat amb una pinça,
per que ens deixi gaudir dels instants
amb parsimònia,
sense pressa.
Mastegant la dolça flaire
de flors i mar salada,
remullant la gana 
dels moments que no tenen hora.
Això,és lo que li diu l'aigua a la terra
quan la mulla,
sota de cada onada
esperant-la,
per la porta de sortida.
Es desfà en dansa 
un nou dia
i ens ensenya,
que l'estiu ja és a la vora.





















dilluns, 18 de juny del 2012

Farem un pacte

He fet un sospir
i penjada d'un fil m'he eixugat la llàgrima.
Equivocar-se no és un cordill 
lligat a sabata
que et permet mort instantània. 
M'assec a la teva falda
i et miro als ulls.
Aquests que en mar blava 
em gronxen i em diuen sense paraules
les millors coses.
No cal córrer,
però quan et toco la pell
això se m'oblida.
No tinc la culpa d'estimar-te.
De pensar-te tots els instants
de la meva vida.
O sigui que farem un pacte
jo no et diré més que t'estimo
i tu, em deixaràs oblidar-te.



















diumenge, 17 de juny del 2012

La teva presència

I voldria cridar que em fas falta,
però el silenci és l'arma més intel·ligent 
de fer callar paraula.
Encara que muda estigui la boca
l'ànima no el guarda 
i em repeteix insistentment,
que necessita de la teva presència
per fer màgia.
Sense tu sóc part incompleta 
d'un tot que alguna cosa li falta.
Com la poma que espera boca
per tasta-la.
La lluna i el sol.
La claror i la foscor.
El sí i el no.
El tu i el jo.
Podria explicar però prefereixo callar.
Qui sap si algun dia sabràs el que penso
i riuràs del que sempre dic
i mai compleixo.
Seria capaç d'escriure
un trosset del que sento,
però llavors massa sabries.
Potser no és bo descobrir-ho tot de mi
no sigui que et cansis 
i em deixis a mig camí.
Em dosificaré la gana i el desig,
per que quan et tingui a la vora
no sàpigues del meu delit.
Callaré la llengua.
Tancaré l'ànima
i esperaré la teva boca
per fer altre cop màgia,
com la que vam fer aquella nit.

















dilluns, 11 de juny del 2012

Ella

No és ningú.
Sols un instant
que fins ara,
s'amaga en la paraula
que sempre demana algú.
Quan la lluna dibuixada
troba el seu racó per somiar
és a ella qui li explica,
el que el seu cor ha de callar.
I atenció li presta
i en silenci escolta
el que ningú mai sabrà.
Que ella ja no té ànima
doncs fa temps que li van robar
en mig d'una nit de follia,
en la que es va deixar estimar.
Ella ja no camina.
Ella ja no té ganes de plorar.
Ara sols espera el dia
que aquell que la va deixar
tingui un minut per pensar,
que hi ha marques en la pell
que mai podrà esborrar.
Ella escriu la paraula
qui sap si algú la llegirà.



dijous, 7 de juny del 2012

No sé si en sabré

Si la meva ànima tingues veu
avui cridaria el teu nom tristesa
i marcaria llàgrima viva,
on el camí del consol no té pressa.
Per que en sóc especialista
en no saber d'on surten els meus errors.
Podrien estar dibuixats en sorra
i esborrar-se en cada onada
i en mar blava desfer-se.
Però no. 
Sempre acabo en llàgrima viva
al recordar,
el que podia i mai va ser
però vaig sentir,
ben endins del meu cor.
I em refugio en el record
pensant que aquest apaga el dolor.
Ai que poc en sé.
L'únic que mata el dolor
és la mort de pensar més
amb el que s'estima.
Intentaré matar al sentiment,
però no sé si en sabré.











dimecres, 6 de juny del 2012

Essència

Hi ha un desig
amagat en una caixa.
Arriba el moment,
on el cel calla i el cos tremola.
I la bombolla esclata
i pensa,
que ets la seva essència
en la llunyania.
Sols tens la seva paraula 
escrita en carta
però imagines la seva boca llegint-la.
I intentes pensar com és una estrella
quan el cel l'amaga
de la teva imaginació exquisida. 
No pots oblidar-la
encara que no saps
l'olor de la seva roba,
el tacte de la seva pell,
ni el gust de la seva boca.
Però això la fa màgica
i t'incita a pensar que ella et pensa.
Qui sap si sabràs mai 
el que ella desitja,
el que imagina,
el que dibuixa amb la paraula
quan la nit ja és quieta.
I al matí,
quan la claror despunta
li escrius la primera lletra
i li dius,
que encara que no saps d'ella
algun dia, 
serà teva la seva essència.













dimarts, 5 de juny del 2012

Entremaliadura

Diuen que et distrec 
amb les meves paraules.
Que els meus silencis t'emmudeixen
doncs el que callen,
són els pensaments que molts pensen.
Deixant pas al batec
més enllà de la nostra pell,
en un instant,
sospir suspès.
Entre el teu al·lè i el meu,
distància curta veig.
O sigui que no hi ha opció,
quan arriba el moment 
en que sóc teva.
El temps s'atura,
el cor batega
i el desig madura.
Diuen que et distrec 
amb les meves paraules.
Doncs espera,
això sols és el principi
de l'entremaliadura.
No et contaré el que segueix,
prefereixo fer-la
on el temps s'atura,
el cor batega
i el desig madura.