dissabte, 30 de juny de 2012

El color de l'odi

Encara tinc coses a dir-te.
Es van quedar dins de la por,
on no vaig ni atrevir-me
a convertir-les ni en un trist plor.
Allí s'amagaren
arraulides en un racó
i quan pensava ja oblidades,
sortiren a batzegades
acompanyades de l'odi mort.
Aquest que jo ja creia 
que no tenia color,
però sembla que sempre es pinta
quan li toca el record.
Llavors el temps s'atura
i es comporta com un malvat
deturant els seus instants 
en marques del passat.
Allí sempre hi ha valents que diuen
que no és bo recordar,
però el que ells no saben
ni sabran,
és que mai es poden esborrar
les marques de la sang.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada