dimecres, 31 d’agost del 2011

L'Orient Express

Engalanada 
puja una dama 
a un tren a mitja nit.
Es treu els guants,
en el seu compartiment.
Les maletes ja han pujat
per un altre departament.
I mentre es va despullant
el tren,
comença via a enfilar
cap al desconegut.
Mira per la finestra.
El vapor trenca el negre paisatge
i ella,
al seient és deixa
descansant per un llarg viatge.
Algú truca la porta.
Ella intueix qui és.
La passió li entra al cor
en segons àvids de sentiment.
Ara, que importa el temps.
Sols s'escolta el xiulet.
A ningú més.
Així s'inicia els seu viatge.
El viatge,
en l'Orient Express















Capseta de sucre

Vols descobrir 
el gust de la seva pell.
L'instint que t'intriga.
Doncs, sense paraules de boca
veus que la màgia s'apodera,
de tot, el que ella toca.
Amb la seva llengua et guia.
El seu cos és un mapa obert
on el tresor potser una trampa.
Però a tu et dona igual.
En la teva competència,
l'amor ja no és feblesa,
si no acte,
de lluita rival.
En capseta de sucre diuen que la trobaràs.
Qui sap si és veritat...
Quan en fosca nit
ella humana es torna
a sobre del llit,
t'ensenya,
que cada tros de la seva pell
destil·la veritat.
Doncs la roba ja no la protegeix
de les inclemències exteriors.
No li fan falta.
Els teus braços
li fan de protecció
de totes les seves pors.
Vols descobrir el gust de la seva pell?
En capseta de sucre,
diuen que la tens, 
si ella es deixa tastar.
L'amor,
ai quin invent,
doncs un cop es tasta
tothom vol repetir.
No deu ser 
pas, tant dolent.