dimecres, 31 d’agost de 2011

Capseta de sucre

Vols descobrir 
el gust de la seva pell.
L'instint que t'intriga.
Doncs, sense paraules de boca
veus que la màgia s'apodera,
de tot, el que ella toca.
Amb la seva llengua et guia.
El seu cos és un mapa obert
on el tresor potser una trampa.
Però a tu et dona igual.
En la teva competència,
l'amor ja no és feblesa,
si no acte,
de lluita rival.
En capseta de sucre diuen que la trobaràs.
Qui sap si és veritat...
Quan en fosca nit
ella humana es torna
a sobre del llit,
t'ensenya,
que cada tros de la seva pell
destil·la veritat.
Doncs la roba ja no la protegeix
de les inclemències exteriors.
No li fan falta.
Els teus braços
li fan de protecció
de totes les seves pors.
Vols descobrir el gust de la seva pell?
En capseta de sucre,
diuen que la tens, 
si ella es deixa tastar.
L'amor,
ai quin invent,
doncs un cop es tasta
tothom vol repetir.
No deu ser 
pas, tant dolent.















2 comentaris:

  1. molt bo es genial y picaro jejeje mai cambiis est genial m'agrades moltisim com a escritora y com a persona "no et vull perdre" et sona segueix escribint tal com o fas tots els muas que vulguis o saps

    ResponElimina
  2. Si el cos és un mapa obert, que oculta el tresor en capseta ensucrada, jo soc l'explorador que no tem a la trampa, sinó a com ensucrar aquest cos.

    ResponElimina