dimarts, 30 d’agost de 2011

Mentre arriba la calma

Després de la tempesta...
Bravucona i fartanera.
Negra i cobdiciosa.
On el temor no es disfressa
sinó en altiva presència, s'ensenya.
La mar s'alça
i el temps desperta,
el que la ira marca.
Esgarrapant sentiments de defensa
contra armadura protectora,
mostrant que la vida,
es guanya dia a dia
en continua aventura.
Qui pensa que em doblega
com a petit bri d'herba,
li dic que perd el temps.
Doncs en mig de tota lluita
hi ha sempre moments per riure
d'aquell que es pensa que tot és seu.
El millor es crear somnis
per compartir 
amb vosaltres un tros de mi
si es que així en podem dir.
Mentre i potser amb desig
anem al llit,
quan
sempre,
arriba la calma.


















2 comentaris:

  1. a vee estrelleta que comento de nou si tots son genial ya no se que dir per que tu to creguis y sigui diferent vas pujant y pujant y pujant y pujants sense adornarte y sense volguer pero es lo que et mereixes y mes sincerament l'unic mai olvidis el teu ego del principi o sigui els teus amics que sempre estaran al costat teu y yo el 1 et donare mil sermons y se que no et enfadaras peroaixo ets la unica estrellaaaaaaaaaaaaaa que brilaaaa

    ResponElimina
  2. Fas bé capseta de sucre. Cobreix-te i tapa't amb el núvol elèctric que vetlla l'invasor groller i malfiat.Dorm, capseta de sucre.

    ResponElimina