dimecres, 15 de setembre del 2010

El món per un forat

Res és teu.
Ni tu mateixa.
Ni l'aire que respires,
doncs no te l'has guanyat.
El teu cos queda difuminat,
darrere aquesta túnica,
que amaga el teu pecat.
El pecat de ser dona, 
de patir,
de tenir fills i sentir.
De voler ser algú,
quan aquest algú t'ha eliminat.
En el seu món, 
tu no ets res
quan ells parlen al teu voltant.
La llibertat és un sentiment,
que tu mai arribaràs a provar.
Lluitaràs,
ploraràs i cridaràs,
però ningú et sentirà.
La teva veu forma part
d'un record del passat.
I que més dona,
si el teu destí ja està triat.
Veure el món per un forat.